Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Rājasthān
El Hawa Mahal, o Palau dels Vents construït al segle XVIII a Jaipur, capital de Rajasthan, a l’Índia
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat del NW de l’Índia.
La capital és Jaipur És travessat de NE a SW pels monts Arāvalli, que separen el desert de Thar de les altes estepes de l’E, drenades pels rius Mahi i Chambal Mitjanament poblat 100 h/km 2 1981, la part occidental, molt àrida, és pràcticament deshabitada A la part oriental, per contra, regió de pluges suficients, es concentra la població i la major part dels conreus melca, blat, cigrons, sèsam, canya de sucre i cotó La resta del país es dedica a la cria d’ovelles, cabres i camells i a conreus de mill i cigrons Amb abundants recursos miners, produeix prop dels 4/5 del guix del país Jodhpur i…
Maharashtra
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Bombai És situat entre els estats de Gujarāt, al NW, Madhya Pradesh, al N i l’E, i Andhra Pradesh i Karnataka, al S, i la mar d’Aràbia Inclou una bona part dels Ghats Occidentals septentrionals, la plana de Kōńkaṇ i una part del Dècan Els rius principals que drenen l’estat són el Godāvari i el Tāptī El clima és monsònic a la costa és temperat i humit, mentre que a l’interior és més calorós i sec És densament poblat 204 h/km 2 1981, sobretot a la costa, i amb un increment, des del 1961, del 27,4% Ciutats importants són, a part la capital, Nāgpur i Pune…
Godāvari
Riu
Riu de l’Índia peninsular (1 445 km de longitud i 290 600 km2 de conca).
Neix al vessant oriental dels Ghats Occidentals, flueix en direcció NW-SE a través del Dècan i, després de travessar els Ghats Orientals, es divideix en tres branques i desemboca al golf de Bengala amb un ampli delta
Patiāla
Ciutat
Ciutat de l’estat de Panjab, Índia.
Situada al NW de la capital, és centre comercial i posseeix indústries de calçats i de material elèctric Centre d’ensenyament superior Punjabi University, fundada el 1962 Antiga capital del principat homònim creat per un capitost sikh 1763, fou ocupada pels anglesos 1962
Gandhāra
Geografia històrica
Antiga província de l’Índia, al NW.
Formà part de l’imperi Persa s VI aC, i fou ocupada per Alexandre el Gran Al s II aC fou dominada pels reis indogrecs de la Bactriana, fins que els Gupta la integraren de nou a l’imperi Indi Durant molt de temps fou un dels centres budistes més actius, i hi nasqué una important escola d’art búdic grecobúdic que féu d’enllaç entre el món mediterrani i l’Àsia oriental
Kāthiāwār
Península
Península occidental de l’Índia, a la mar d’Aràbia.
Limita amb els golfs de Kutch al NW i de Cambay al SE Planell basàltic, molt àrid, és cobert de matolls i de bosc esclarissat A la costa, el monsó de l’estiu permet el conreu d’arròs, de dàtils i de mangos Pertanyent a l’estat de Gujarāt, té, entre altres, les ciutats de Jāmnagar, Rājkot i Bhaunagar
Ghāghra
Riu
Riu de l’Índia septentrional, afluent del Ganges per l’esquerra (930 km).
Neix a la regió autònoma del Tibet, on té el nom de Kongque He, i passa pel Nepal, on rep el nom de Karnali o Kauriala, i finalment per l’Índia, on és conegut també com Gogra o Ghagra El curs superior segueix la direcció N-S i pren després la NW-SE, fins a desguassar al Ganges a Chāprā És un riu sagrat per als hindús
Kurnool
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia.
És a la confluència dels rius Tungabhadra i Hindri, 420 km al NW de Madràs Antiga capital de l’estat fins el 1956, que fou traspassada a Hyderabad Centre comercial i cultural, amb instituts superiors d’arts, ciències i medicina, afiliats a la Universitat d’Andhra, a Waltair, té manufactures tèxtils de cotó i producció d’olis En el districte hi ha mines de diamants a Banganapalle
Ujjain
Ciutat
Ciutat de l’estat de Madhya Pradesh, Índia.
Situada al vessant NW dels Vindhya Parvata, és un centre comercial i un nucli industrial indústria tèxtil —cotó— i alimentària Centre d’ensenyament superior És una de les set ciutats sagrades hindús Antiga capital del regne Avanti s VI-IV aC i del de Mālwa 800-1200 dC, passà posteriorment als marathes Conserva nombrosos temples Al seu observatori, construït el 1720, s’acollien els geògrafs indis, que hi feien passar el primer meridià
Karakoram
Massís
Massís muntanyós del N de Caixmir, en gran part dins el Pakistan.
És situat entre les muntanyes de Kunlun, al N, l’Himàlaia i el riu Indus, al S, la vall de Shyok, a l’E, i l’Hindu Kush, a l’W Comprèn quatre serralades, que s’estenen uns 400 km de NW a SE Gran Karakoram o Muztagh, Aghil Karakoram, Kailas Karakoram i serralada Ladākh L’altitud màxima és el K2 8 611 m, però hi ha diversos pics de més de 7 000 m Gasherbrum 8 035 m, Rakaposhi 7 789 m, etc Hi abunden les glaceres de tipus himalaià formades per la confluència d’altres de secundàries Baltoro 86 km, Siachen 72 km i Rimo