Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Goa
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Panaji 42 915 h 1991 Situat a la costa occidental del país, el principal recurs econòmic és l’agricultura, consistent en conreus d’arròs a les valls i plantacions de cocoters als vessants Les seves ciutats són una síntesi d’elements portuguesos i indostànics Posseeix mines de manganès i ferro, productes que són exportats pel port de Madgaon La indústria tèxtil cotó, hi és escassa Ocupada pels portuguesos el 1510, fou la capital de les possessions de Portugal a l’Índia i seu del virrei Erigida en bisbat 1534 i arquebisbat 1577, havia estat el centre de l’apostolat de sant…
Surat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, prop de la desembocadura del Tāpi.
Port Treballs d’artesania i brocats Visitada a la primeria del s XVI pels portuguesos, el 1612 s’hi establí la primera factoria comercial de la Companyia Anglesa de l’Índia Oriental Perdé la importància que tenia aleshores 800 000 h en convertir-se Bombai en la primera ciutat portuària del país
Dadra i Nagar Haveli
Divisió administrativa
Antic territori de l’Índia constituït pels antics territoris portuguesos que depenien del districte de Daman.
La capital era Silvassa Situat al nord de Bombai, entre la costa de la mar d’Aràbia i les muntanyes de Sahyadri, era una àrea agrícola, amb l’arròs com a producte principal Des del gener del 2020, juntament amb Daman i Diu , forma el territori administratiu únic de Dadra i Nagar Haveli i Daman i Diu
Kozhikode
Ciutat
Ciutat de l’estat de Kerala, Índia, a la costa de Malabar, més coneguda pel seu nom anterior de Calicut.
Centre agrícola coco, pebre, cafè, gingebre, nucli industrial indústria del cotó —el teixit de calicó prengué el nom de la ciutat— i centre de comerç sobretot pebre i copra Fou un focus comercial àrab des del segle VII Vasco da Gama hi arribà el 1498, i els portuguesos s’hi establiren el 1511 El 1664 la Companyia Anglesa de les Índies Orientals hi fundà una factoria per al comerç del cotó més tard n’hi fundaren els francesos 1698 i els danesos 1752 Ḥaidar ‘Alī destruí la ciutat el 1765 El 1790 fou ocupada pels britànics
Diu
Illa
Illa de l’Índia, a la mar d’Aràbia.
La capital és Diu L’economia es basa en l’agricultura arròs, coco, melca i en la pesca Ocupada pels portuguesos el 1515, la plaça forta fou construïda després d’un acord amb el xa de Gujarat 1535 Sofrí uns quants setges i fou temporalment ocupada pels àrabs 1670-1717 Administrativament depengué de Goa del 1961 al 1987, amb la qual formava, juntament amb Daman, el territori de Goa, Daman i Diu de la Unió El 1987 fou creat el territori de Daman i Diu , i des del gener del 2020, juntament amb Dadra i Nagar Haveli , forma part del territori administratiu únic de Dadra i Nagar Haveli i Daman i…
Daman i Diu
Divisió administrativa
Antic territori de la Unió Índia, al golf de Khambhāt (mar d’Aràbia), que comprenia dos districtes: l’illa de Diu i l’enclavament de Daman al S de l’estat de Gujarāt.
Daman 26285 h 1991 era la capital La part continental, situada al peu dels Sahyādri, formava la plana alluvial del riu Daman, i ocupava 72 km 2 De clima tropical, hi abundaven els aiguamolls L’economia es basava en la pesca i en el conreu de l’arròs, el mill i els llegums La població era majoritàriament hindi Al principi del segle XVI s’hi establiren els portuguesos, que construïren una fortificació a Diu i convertiren Daman en una escala important de les rutes comercials de la mar d’Aràbia Des del 1559 estigueren sota domini portuguès, dependents de la província d’ultramar de…
Kerala
El temple vixnuïta de Trivandrum (Kerala), famós centre de pelegrinatge
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de la costa SW de l’Índia, limitat pels estats de Karnataka al N i Tamil Nadū a l’E i banyat per la mar d’Aràbia a l’W.
La capital és Trivandrum Morfològicament, es divideix en una plana baixa i estreta al llarg del litoral costa de Malabar, eixamplada, en certs punts de l’interior, per àrees alluvials formades pels corrents que baixen dels Ghats Occidentals, on els vessants, sotmesos a un clima càlid i humit, són coberts d’una espessa capa forestal Una agricultura molt comercialitzada produeix arròs a la plana, cocoters al llarg del litoral i te, cafè i diverses espècies als vessants muntanyencs L’energia elèctrica fornida pels rius dels Ghats ha permès una moderna industrialització, amb fàbriques de…
Bombai
La Victoria Terminus del Central Railway de Bombai
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Mahārāṣhṭra, l’Índia.
Originàriament fou edificada sobre unes petites illes, que successius ponts i calçades convertiren en l’illa de Bombai, de 58,5 km 2 Actualment el Gran Bombai s’estén també a l’illa veïna de Salsette, situada al nord, i unida a la ciutat per istmes artificials el Gran Bombai té així una extensió total de 452,4 km 2 L’emplaçament insular permet a Bombai l’establiment d’un port excellent Té un clima calorós i humit, amb 26,2°C de temperatura mitjana anual i 3175 mm de pluja anual, recollida de juny a setembre Nucli industrial, hi destaquen les indústries químiques refineries de petroli i…
Índia

Estat
Estat que ocupa la major part de la península Índia; limita a l’W i al NW amb el Pakistan, al N amb la Xina i el Nepal, al NE amb Bhutan i a l’E amb Bangladesh i Myanmar; la capital és Nova Delhi.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…