Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Dadra i Nagar Haveli
Divisió administrativa
Antic territori de l’Índia constituït pels antics territoris portuguesos que depenien del districte de Daman.
La capital era Silvassa Situat al nord de Bombai, entre la costa de la mar d’Aràbia i les muntanyes de Sahyadri, era una àrea agrícola, amb l’arròs com a producte principal Des del gener del 2020, juntament amb Daman i Diu , forma el territori administratiu únic de Dadra i Nagar Haveli i Daman i Diu
Diu
Illa
Illa de l’Índia, a la mar d’Aràbia.
La capital és Diu L’economia es basa en l’agricultura arròs, coco, melca i en la pesca Ocupada pels portuguesos el 1515, la plaça forta fou construïda després d’un acord amb el xa de Gujarat 1535 Sofrí uns quants setges i fou temporalment ocupada pels àrabs 1670-1717 Administrativament depengué de Goa del 1961 al 1987, amb la qual formava, juntament amb Daman, el territori de Goa, Daman i Diu de la Unió El 1987 fou creat el territori de Daman i Diu , i des del gener del 2020, juntament amb Dadra i Nagar Haveli , forma part del territori administratiu únic de Dadra i Nagar Haveli i Daman i…
Daman i Diu
Divisió administrativa
Antic territori de la Unió Índia, al golf de Khambhāt (mar d’Aràbia), que comprenia dos districtes: l’illa de Diu i l’enclavament de Daman al S de l’estat de Gujarāt.
Daman 26285 h 1991 era la capital La part continental, situada al peu dels Sahyādri, formava la plana alluvial del riu Daman, i ocupava 72 km 2 De clima tropical, hi abundaven els aiguamolls L’economia es basava en la pesca i en el conreu de l’arròs, el mill i els llegums La població era majoritàriament hindi Al principi del segle XVI s’hi establiren els portuguesos, que construïren una fortificació a Diu i convertiren Daman en una escala important de les rutes comercials de la mar d’Aràbia Des del 1559 estigueren sota domini portuguès, dependents de la província d’…
Andhra Pradesh
Divisió administrativa
Estat de l’Índia a l’E de la península indostànica.
És constituït per un altiplà interior aturonat Nallamalla, Velikonda, Erramala, i Palkonda al sud i una plana costanera, contínua al sud i discontínua al nord, on es troben els deltes dels rius Kríshna i Godāvari que baixen de l’altiplà a uns 73 km de la costa, iniciant una plana alluvial suaument inclinada cap a la mar El clima és determinat pels monsó del S-W amb una estació seca d’octubre a març Gran part dels sòls són rojos, relativament pobres, llevat dels deltes, en els quals predomina el sòl alluvial, i de les valls de Khishna i el Godāvari on es troben terres negres La vegetació…
Sikkim
Geografia històrica
Petit regne de la regió de l’Himàlaia que, des del 1974, constitueix un estat associat a l’Índia.
La capital és Gangtog És situat entre el Nepal a l’W, la Xina al N, Bhutan a l’E i l’estat d’Assam, Índia, al S País muntanyós dominat al NW pel massís de Kanchenjunga 8 585 m, comprèn la vall alta del riu Tistā, afluent del Brahmaputra Ocupa una posició estratègica a la ruta entre la Xina i l’Índia La població, escassa 43,3 h/km 2 1981, és de raça nepalesa i de religió hindú, amb minories de bhòtia i leptxes que professen el budisme Amb prou feines té població urbana 5,1% i l’únic nucli urbà important és la capital Entre les serralades s’obren profundes valls que al S del país davallen fins…
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el…