Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
desert Aràbic
Desert
Desert d’Egipte i Sudan, entre la vall del Nil i la mar Roja.
És un territori muntanyós format de roques cristallines granit, gneis, diorites que culminen a Egipte en el Ǧabal Šā'ib al-Banāt 2 187 m i al Sudan en el Ǧabal ‘Ōda 2 259 m La regió, de vegetació estepària, excepte en els nombrosos uadis, és habitada per tribus de beduïns nòmades dedicats a la ramaderia Hom hi troba jaciments de titani, wolframi, níquel, molibdè, crom, fosfats i petroli
desert de Líbia

Desert de Líbia
© Anne Aktan / Fotolia.com
Desert
Desert del nord d’Àfrica, continuació oriental del Sàhara, que s’estén entre les muntanyes del Tibesti, a l’W, i la vall del Nil, a l’E.
És constituït per una plana decantada cap a l’W, separada dels altiplans del nord de la Cirenaica per una gran depressió, on hi ha els oasis de Gālū, Yarabūb i Sīwah La població és seminòmada i viu del comerç i la policultura
Suez
Ciutat
Ciutat del NE d’Egipte, que constitueix un muḥāfaẓa independent.
Situada a l’extrem sud del canal de Suez, forma, juntament amb Bur Tawfīq i Bur Ibrāhīm, un gran complex portuari, amb refineries de petroli hi arriba per l’oleoducte d’Al-Gardaqah i Rā's Gārib, indústries químiques i pneumàtics Voltada de desert, rep l’aigua d’Ismailia Fou molt danyada durant la guerra araboisraeliana del 1967 i, econòmicament, pel tancament del canal de Suez 1967-75 El 1980 hom inaugurà un túnel viari fet per sota del canal de Suez, uns 20 km al N de la ciutat
oasi d’Sīwa
Oasi
Oasi d’Egipte, prop de la frontera amb Líbia, en una fondalada on abunden els llacs salats.
El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…
Coptos
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Egipte, a la riba oriental del Nil, uns 35 km al NE de Luxor.
Documentada des de l’època predinàstica, fou després capital del nomós V de l’Alt Egipte Fou destruïda durant el regnat de Dioclecià 245-313 D’importància política migrada, tingué, en canvi, un paper considerable en el camp econòmic com a punt de partida al Punt, a l’Uadi Hammamat i a la regió aurífera pròxima, d’on hom extreia l’"or de Coptos” de les fonts egípcies Era també el centre del culte al déu Min, senyor del desert oriental Del seu temple, construït originalment en el Regne Antic, en resten elements, entre els quals destaquen els famosos “decrets de Coptos” divuit en…
monestir de Santa Caterina del Sinaí

Monestir de Santa Caterina del Sinaí
Jim Forest (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir de la península del Sinaí situat al vessant NE del djebel Musà.
Construït per Justinià ~530 per protegir-hi els nombrosos solitaris del desert, és un conjunt envoltat per una enorme muralla i atapeït de construccions, entre les quals es destaquen la basílica justiniana amb el seu campanar, la mesquita segle XIV, l’hostatgeria i la biblioteca L’església, de tres naus separades per columnes de granit, profusament adornada d’icones i llànties, és dedicada a la Transfiguració la representa el mosaic del segle VI a l’absis Entre les icones es destaca un retaule català de santa Caterina d’Alexandria amb la inscripció “Aquest retaule fiu fer lo honrat en Bernat…
Qaṭṭāra
Depressió
Depressió d’Egipte (137 m sota el nivell del mar), la més vasta i profunda del sector N del desert líbic.
El sòl de la depressió és format per pantans salats, planes de graves i àrees de crostes de sal Els vehicles només poden travessar-la per una dificultosa pista a l’est de Qara
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…