Resultats de la cerca

El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…

El nom egipci era Pi-emdje Fou cèlebre perquè allí, segons el mite d’Osiris, un peix oxirrinc es menjà el sexe del cadàver del déu Tingué gran importància en temps grecoromans i bizantins Les ruïnes, identificades durant l’expedició napoleònica a Egipte, foren excavades des del 1897 i han patit saqueigs freqüents S’hi han trobat nombrosos papirs, d’època grecoromana, escrits majoritàriament en grec i de continguts variats El 1982 el Servei d’Antiguitats d’Egipte hi reprengué les excavacions, i el 1992 s’hi associà la Universitat de Barcelona, constituint una missió catalanoegípcia, dirigida…

No començà a tenir un paper important fins a la dinastia XI 2133-1991 aC, quan els caps de la província emprengueren la guerra contra la X heracleopolitana, que acabà amb la victòria de Mentuhotep II sobre aquesta Capital d’Egipte del 2040 al 1991 aC, no tornà a ésser-ho fins a partir del 1567, quan Ahmosis, príncep de Tebes, fundà el Regne Nou 1567-1085 aC És aquest el període de màxima esplendor de la ciutat, car, a més d’ésser la seu d’un fort regne que controlava Núbia i Síria-Palestina, la seva principal divinitat, Amon, era el déu més important d’Egipte A partir, però, de la dinastia…

Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació Tal com avui es conserva, apareix…

Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El subsol més…

La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…