Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Karoo
Altiplà
Altiplà de la República de Sud-àfrica.
Es divideix en el Gran Karoo i el Petit Karoo El primer s’estén al N, a la dreta del riu Orange, i el segon al S Té la vegetació característica de les zones seques matolls i plantes espinoses Al Gran Karoo hi ha cria de bens de llana fina
Magrib
Geografia
Regió natural del NW d’Àfrica, que s’estén pel Marroc, Algèria i Tunísia, entre la Mediterrània i el Sàhara, de característiques mediterrànies.
En un sentit més ampli, hom sol incloure-hi també Líbia i Mauritània És formada per un conjunt de terres altes, que comprenen la serralada de l’Atles, l’altiplà marroquí i altres planells algerians També rep el nom d’Àfrica Menor i de Països de l’Atles Habitada per població berber, fou islamitzada al segle VII Sovint en revolta envers el poder califal, es fraccionà en diversos estats autònoms a partir de l’esfondrament abbàssida
Thugga
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada sobre un altiplà delimitat per pendents abruptes, 100 km a l’W de la ciutat de Tunis El nom de la ciutat i la presència d’una muralla preromana i del mausoleu d’un príncep númida datat entorn del 200 aC indiquen l’origen indígena i la importància d’aquest nucli Sotmesa al domini romà en temps de Cèsar, esdevingué municipi l’any 205 dC i assolí la categoria de colònia el 261 dC Hi és ben documentada l’existència de bisbes des del segle III fins al principi del segle V Posteriorment, s’hi alçà un fort bizantí i el lloc continuà essent ocupat durant tota l’…
Al-Ǧifāra
Regió
Regió del S de Tunísia i del NW de Líbia, entre la Mediterrània, la serralada de Demér i l’altiplà de Nefūsa.
El clima és àrid, i la ramaderia n'és el principal recurs econòmic La població es concentra a la costa
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el…
el Cap
Geografia històrica
Antiga província de Sud-àfrica.
El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més…
Transvaal
Geografia històrica
Regió històrica del NE de Sud-àfrica.
La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la…
Tunísia

Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…