Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Germiston
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, Sud-àfrica.
És situada 12 km a l’est de Johannesburg, a uns 1 700 m d’altitud, a la regió aurífera de Witwatersrand És un important centre aurífer jaciments d’or d’Elsburg i un nucli industrial indústries de tractament de l’or, química, mecànica i alimentària
Boksburg
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, República de Sud-àfrica.
És un centre miner or i industrial maquinària i refineria de petroli de la regió de Witwatersrand
Springs
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, al Transvaal, República de Sud-àfrica.
És situada a l’est de Johannesburg, de la qual pot considerar-se satèllit Mines d’or i indústries mecàniques i alimentàries
Benoni
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, República de Sud-àfrica, als contraforts del Witwatersrand.
Situada a l’est de Johannesburg, és un nucli industrial maquinària, indústria elèctrica i siderúrgica i miner or, i nus de comunicacions ferrocarril, carretera, aeroport
Krugersdorp
Ciutat
Ciutat de la província del Transvaal, República de Sud-àfrica.
Fundada l’any 1887 i arran del descobriment de les mines d’or prengué el nom de l’aleshores president de la República del Transvaal SJPKruger Dintre els límits de la ciutat hi ha també mines d’urani, d’asbest i jaciments de pedra calcària
Johannesburg

Panoràmica de Johannesburg des del Carlton Centre
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província de Gauteng, República de Sud-àfrica.
La població és formada per blancs un 35%, negres i asiàtics És la ciutat més gran del país, i el seu desenvolupament va lligat al descobriment 1886 i a l’explotació de jaciments d’or, de diamants i d’urani Té Universitat des del 1921 És el principal aeroport de l’estat
Gauteng
Divisió administrativa
Província de Sud-àfrica.
La capital és Johannesburg Situada al sector oriental del Witwatersrand, a més de l’àrea metropolitana de la capital, comprèn també les ciutats de Pretòria, Germiston i Vereeniging, amb nuclis com el suburbi de Soweto És una de les principals àrees mineres del món, i s’hi concentren alguns dels jaciments més rics d’or, a més dels de platí, cromita, ferro i urani A partir de la mineria, l’àrea tingué un gran desenvolupament econòmic i demogràfic i, amb Ciutat del Cap, es convertí en el centre econòmic i polític de Sud-àfrica, bé que Johannesburg no deté la capitalitat legislativa…
Transvaal
Geografia històrica
Regió històrica del NE de Sud-àfrica.
La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la meitat de la…
Orange
Divisió administrativa
Província de Sud-àfrica, delimitada pel riu Orange al S, pel Vaal i la província de Gauteng al N i per Lesotho a l’E.
La capital és Bloemfontein És constituïda per una gran plana inclinada de l’E 1 500 a 2 000 m a l’W 800 a 1 200 m La recorren nombrosos afluents de l’Orange i del Vaal La població és predominantment bantú L’agricultura té com a conreus principals els cereals La ramaderia bestiar boví i oví és molt important Destacats jaciments d’or a Odendaalsrus, al NW, i de diamants al SW, a la regió de Kroonstad a la vall del Vaal és molt notable l’explotació de les mines d’hulla de la regió de Parys i de Vereeniging La indústria, poc desenvolupada, es concentra a la capital i als centres del nord…
el Cap
Geografia històrica
Antiga província de Sud-àfrica.
El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més alts es disposen…