Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Mufulira
Ciutat
Ciutat de la província de Copperbelt, Zàmbia, situada a la frontera amb la República Democràtica del Congo.
Mines de coure i foneries
Luapula
Riu
Riu de l’Àfrica central que forma la frontera oriental de la República Democràtica del Congo amb Zàmbia (1 000 km).
Neix al S del llac Bangweulu, desguassa al llac Mweru, del qual surt amb el nom de Luvua
Ruwenzori
Massís
Massís de l’Àfrica oriental, al límit entre Uganda i la República Democràtica del Congo, amb els llacs Albert al N i Eduard al S.
Té una longitud de 120 km Els cims més alts són el Margherita 5 119 m i l’Alexandra 5 100 m
Àfrica Equatorial Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1910 al 1958, els territoris francesos del Gabon, del Congo Mitjà, de l’Ubangi-Xari i del Txad.
La capital fou Brazzaville
Níger
El riu Níger a la zona de Massina, a l’estat de Mali
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, el tercer dels grans rius africans, després del Nil i del Congo (4 160 km de longitud i 2 092 000 km 2
de conca).
Neix a la cara S del massís Fouta Djalon, segueix la direcció SW-NE, travessa el territori de Mali, on hi ha la regió pantanosa de Massina és navegable entre Kouroussa i Bamako, i continua amb un recorregut accidentat per nombrosos ràpids En aquest curs mitjà, en entrar a la plana saheliana, arriba a tenir un cabal de 10 000 m 3 /s a l’època de les pluges Continua per una regió d’una gran aridesa, on l’evaporació fa disminuir el cabal a Tombouctou enregistra 20-30 m 3 /s en l’estiatge Des de Boutem pren la direcció S-SE, molt encaixat entre els altiplans cristallins de Benín i de Nigèria A…
Txad
L’aigua al Txad és un bé escàs, i les dones han de desplaçar-se alguns quilòmetres per a omplir tines i garrafes
© International Rescue Committee
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb Líbia, a l’E amb el Sudan, al S amb la República Centreafricana, al SW amb el Camerun i Nigèria i a l’W amb Níger; la capital és N’Djamena.
La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de…