Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Konk-Kerme
Ciutat
Ciutat de la costa sud de Bretanya, al departament de Finisterre, França.
Situada al fons de la badia de la Forêt, és un important centre pesquer i conserver Hi ha turisme estiuenc
el Benacantil
Turó
Turó situat damunt la vila vella de la ciutat d’Alacant (106 m alt.).
Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per la costa,…
rada de Brest
Badia
Badia de la costa occidental de la Bretanya, França, d’una extensió d’unes 15 000 ha.
Comunica amb l’oceà Atlàntic pel canal Goulet de Brest , de 2 km d’amplada
Saint-Malo
![](/sites/default/files/media/FOTO2/St_Malo_fortificacio.jpg)
Aspecte de la fortificació de Saint-Malo
© Montserrat Comelles
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament d’Ille i Vilaine, França, a l’entrada de la badia homònima.
Constitueix, amb Saint-Servan-sur-Mer i Paramé —poblacions que se li uniren el 1967—, un important port pesquer El volum que hi tenen les marees 13 m fou causa que hom hi construís la primera central del món que se'n serveix per a la producció d’electricitat Té drassanes i indústries conserveres Fou bisbat des del segle XII fins al 1970 Napoleó en féu una base naval Molt castigada durant la Segona Guerra Mundial, conserva, però, la catedral, el castell i el nucli fortificat antic
Douarnenez
Ciutat
Ciutat de Bretanya, al departament de Finisterre, França, situada a la part meridional de la badia de Douarnenez.
És un important centre pesquer sardines, tonyina i d’indústria derivada de la pesca conserves, tabaquera i de construcció naval
Saint-Brieuc
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, capital del departament de Costes del Nord, França, en una badia del golf de Saint-Malo.
Centre administratiu, comercial i industrial Indústries tèxtils, del calçat i de la fusta Construccions mecàniques Actiu port comercial Era bisbat ja el 848, a partir d’un monestir fundat al segle V Catedral gòtica
cap de l’Horta
Cap
Cap de la costa meridional del País Valencià, dins el terme d’Alacant, que tanca per llevant la badia d’Alacant.
A ponent, després d’un sector de costa alta, s’estén la platja i urbanització de l’Albufereta, i al nord, la platja i urbanització de Sant Joan Damunt hi ha l’antiga torre de l'Alcodre i un modern far
torre de l’Alcodre
Història
Antiga torre de defensa construïda al cap de l'Horta cap de l’Alcodre, límit oriental de la badia d’Alacant.
el País Valencià
![](/sites/default/files/media/FOTO2/AU016_N1.jpg)
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…