Resultats de la cerca
Es mostren 2150 resultats
Saaremaa
Vista de Saaremaa
Oficina de Turisme d’Estònia
Illa
Illa de la mar Bàltica, davant del golf de Riga, pertanyent a Estònia.
La capital és Kingisepp
Roaia
Despoblat
Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), del qual ja era annex el 1535.
Era lloc de moriscs 61 focs el 1609
San Benito
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiora (Vall de Cofrents).
Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX
Ringkøbing
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Ringkøbing 17 351 h 1995
golf de Riga
Golf marí
Golf de la mar Bàltica, a les costes de Letònia i d’Estònia.
Penetra 174 km en el litoral i té una superfície de 18 100 km 2 És separat de la mar oberta per l’illa de Saaremaa De poca profunditat 62 m, les ribes són planes i sorrenques Hi desguassen els rius Daugava Dvina Occidental, Liélupe i Gauja Es glaça del desembre a l’abril El port principal és Riga
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
el Reconque
Riu
Riu de la Vall de Cofrents, afluent, per la dreta, del riu de La Hoz, que neix dins el terme d’Aiora, als límits amb Múrcia, i desguassa vora Teresa de Cofrents al seu col·lector.
Randers
Ciutat
Ciutat de Jutlàndia, Dinamarca, vora el Gudenå i abans de formar aquest riu el fiord de Randers, al Kattegat.
Port i centre comercial, amb indústries metallúrgiques i alimentàries conserves càrnies Conserva alguns edificis medievals