Resultats de la cerca
Es mostren 2157 resultats
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…
Storstrøm
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Nykøbing Falster 25 241 h 1999
Sønderjylland
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Åbenrå 21 185 h 1984
Skagerrak
Mar
Part de la mar del Nord compresa entre el nord de Jutlàndia (Dinamarca), Noruega i Suècia (300 km de llarg per 100-150 d’ample).
Fou escenari de la batalla naval de Jutlàndia
Sjaelland
Illa
Illa de Dinamarca, la principal de l’arxipèlag danès.
Situada entre la mar del Nord i l’estret de Kattegat, és separada de Suècia, a l’E, per l’estret d’Øresund, i de l’illa de Fun, a l’W, pel Gran Belt És una illa plana, formada per un sòcol calcari i coberta per materials glacials i fluvioglacials que han donat fèrtils sòls És la zona més poblada de Dinamarca concentra gairebé la meitat de la seva població, i s’hi troba la capital, Copenhaguen Agricultura patates, bleda-rave i cereals, ramaderia i bosc L’activitat industrial es concentra a la capital
Silkeborg
Ciutat
Ciutat de Jutlàndia, Dinamarca.
Indústria paperera, tèxtil i mecànica Sanatoris i balneari
San Benito
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiora (Vall de Cofrents).
Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX
Salamina
Ciutat
Antiga ciutat de Xipre, fundada pels grecs a la costa oriental de l’illa.
Colonitzada vers el segon millenni aC, aconseguí la màxima esplendor sota el regnat d’Evàgores ~410 aC Després fou una possessió estratègica dels Ptolemeu Rica colònia judaica, fou centre d’una revolta 116-117 dC en la qual els grecs foren pràcticament exterminats i la ciutat destruïda Reconstruïda per Constanci II, fou novament enderrocada pels àrabs 648 dC S'hi conserven restes d’edificis romans notables, entre els quals el fòrum d’Adrià, i monuments bizantins