Resultats de la cerca

Té una longitud de 120 km Els cims més alts són el Margherita 5 119 m i l’Alexandra 5 100 m

 

Descobert el 1862 per John Speke La construcció de la presa a Owen Falls l’ha inundat

Es formà en desaparèixer l’estat de Kitara principi del s XVII, i mantingué una forta rivalitat amb el regne de Buganda Convertit en protectorat britànic 1900-01, el 1962 el regne de Bunyoro esdevingué estat federal de la Uganda independent, i el 1967, un districte, posteriorment suprimit

La disgregació del gran estat de Kitara donà lloc, al començament del s XVII, a la formació dels regnes hima de l’actual territori d’Uganda Bunyoro, Ankole, Toro i Buganda El regne de Buganda, compost ètnicament pels baganda i els invasors hima, era governat pel kabaka , o rei, el primer dels quals s’anomenà Kinton Després de dos segles d’hegemonia de Bunyoro, el kabaka , Mutesa I, arribat al poder a Buganda el 1860, organitzà un exèrcit poderós i una flota lacustre, amb els quals inicià una política expansionista, i s’establí d’aquesta manera el perllongat predomini de Buganda damunt la…

Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal mitjà de 12000…

És situada a la costa NW del llac Victòria, a una altitud de 1 150 m Centre administratiu, té un notable jardí botànic i un institut de recerca virològica Fou fundada el 1893 com a lloc de defensa Té aeroport internacional

Situat a 921 m sobre el nivell del mar, té 117 m de profunditat màxima Desguassa al llac Albert a través del Semuliki

Fou conquerit per una expedició austríaca Tichy, JJöchler i el xerpa Pasang Dama el 1954