Resultats de la cerca

Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera anomenada després el Calapatar o riu Bullent, que corre entre els vessants septentrionals de les serres de la penya del Capellà, de la roca Foradada 861 m alt, del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals de la serra de la Safor 1011 m alt i de Gallinera on hi ha el castell de Gallinera, que tingué la jurisdicció i donà nom a la vall i al municipi Ultra 4178 ha incultes, n’hi ha 1113 de secà, dedicades en un 56% a oliveres i en un 12% a…

Tot el terme és conreat en regadiu De les 245 ha, 206 són dedicades als cítrics i la resta a hortalisses com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança La capitalitat del municipi és al poble de Setla dels Llocs, i en forma part també el poble de Mira-rosa aquests dos nuclis, amb el veí de Miraflor centre d’un municipi annexat el 1971 al de Setla i Mira-rosa, foren anomenats els Llocs i pertangueren a la mateixa jurisdicció, inicialment al marquesat de Dénia i més tard al comtat de Parcent L’església del Salvador es troba a Mira-rosa

El municipi s’estén a l’esquerra del riu, en un replà de 290 m alt, triàsic i plistocènic, entre crestes cretàcies sobresurten el tossal del Port 414 m, al N, la lloma del Castell 380 m i Segili 521 m, a l’E, la serra de Laguar penyots del Laguar, 793 m Al límit amb el terme de la Vall de Laguar hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles El pla és aprofitat per a conreus de secà 307 ha i un esquifit regadiu 40 ha en el primer, destaca la vinya 23% —destinada a la producció de panses—, i en el segon, els tarongerars Havia estat un important lloc ramader el 1510 posseïa 4 881…

La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb aigua de peu…

L’església depenia de Verger Lloc de moriscs 24 focs el 1609, depenia de la fillola d’Ondara Fou municipi independent fins l’any 1971, que es fusionà amb Setla i Mira-rosa poblacions que dins el Marquesat pertanyien a la mateixa jurisdicció, i per això eren conegudes pels Llocs

Hi ha l’església parroquial del municipi Santa Anna Antic lloc de moriscs 33 focs el 1602, pertanyia a la parròquia de Murla, de la qual s’independitzà el 1534 Formava part del ducat de Gandia

Dominen al N les penyetes Roges 376 m alt Tot l’antic regadiu amb aigua procedent del Ràfol i el més recent d’aigua elevada és cobert de cítrics 214 ha i una petita part d’horta al centenar d’hectàrees de secà destaca amb prou feines el garroferar El 57% de la població activa treballa en l’agricultura i el 19% en la construcció El cap del municipi 539 h 2006 sanetencs 83 m alt el constitueix el nucli format pels pobles fusionats de Sanet de la Rectoria i els Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà Ambdós llocs formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i definitivament,…

Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 24 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Formava municipi independent a mitjan segle XIX

Abans del 1920 formava municipi independent L’església parroquial Sant Bernat havia depès de la de Vilallonga de la Safor Era lloc mixt de moriscs 35 focs el 1609 i cristians Fou centre de la baronia de Forna

D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 12 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d’Almúnia 1535 Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611, després de l’expulsió dels moriscs, atorgà nova carta de població Formà municipi amb Sanet en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal i, definitivament, des del 1834 amb el nom actual