Resultats de la cerca

La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al…

Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada…

Ocupa un eixamplament vall d’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, de 200 m de profunditat, a comptar del qual s’anomena riu Girona o Bolata Una…

Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera anomenada després el Calapatar o riu Bullent, que corre entre els vessants septentrionals de les serres de la penya del Capellà, de la roca Foradada 861 m alt, del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals de la serra de la Safor 1011 m alt i de Gallinera on hi ha el castell de Gallinera, que tingué la jurisdicció i donà nom a la vall i al municipi Ultra 4178 ha incultes, n’hi ha 1113 de secà, dedicades en un 56…

Les escasses restes dels murs i la torre es troben sobre un petit turó d’uns 350 m d’alt a l’entrada de la vall, entre Fontilles i Campell

El Girona n'ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llenques argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges les del barranc de l’Infern, que la separa de la serra d’Ebo, obert entre la vall d’Ebo i la de Laguar, i les de l’estret d’Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia Enllaça pel Montnegre amb la serra d’Almiserà, damunt la vall de Gallinera

Estès en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel Quaternari i tancada pels relleus prebètics cretacis de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent 994 m alt, que limita en arc per l’W, la serra del Ferrer, que hi connecta pel coll de Rates 783 m alt al mig del pla s’alça el tossal de Sant Isidre 246 m alt, miocènic Corre per la vall el riu de Gorgos o de Xaló o de Pop, que fa de límit amb Murla pel NW Els conreus es limiten al secà vinya, ametller, oli, pera i garrofer Les activitats industrials se circumscriuen a la manipulació del vímet,…

La serra de Laguar , que separa la vall pel S de la vall de Pop, culmina al penyal de Laguar 832 m alt

És el nucli de població més important del terme 307 h agl 1981, patronencs o patroners , malgrat que en 1930-80 la població es reduí a la meitat Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l’expulsió d’aquells 1609, la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local La seva parròquia Santa Maria fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall el 1574 els seus annexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i…