Resultats de la cerca

Neix a la serra de la Figuera i té 61 km de longitud pren de primer la direcció sud-est - nord-est, en passar per les hortes del Moll, i gira sobtadament vers el nord a Forcall, on s’engorja entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya, i desguassa al Guadalop després de passar per Aiguaviva de Bergantes, darrera localitat catalana Té un cabal molt escàs i règim mediterrani amb màxims equinoccials i fort estiatge Els seus principals afluents són els de l’esquerra la rambla de…

Neix al centre de l’elevació de la Rússia central i desguassa al Volga, a Nižnij Novgorod És glaçat des del novembre o el desembre al març o l’abril La seva alimentació és en un 59% de neu, en un 20% d’aigües pluvials i en un 20% d’aigües subterrànies Els afluents principals són el Žizdra, el Mokša, el Kliazma i el Moskva Passa per les ciutats d’Or'ol, Kaluga, Nižnij Novgorod, Kašira i R'azan’, i és navegable des de Čekalin

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de…

Té una longitud de 224 km i la seva conca drena una àrea de 80200 km 2 Comença a la vora de la històrica ciutat de Novgorod i, al llarg del seu curs, hi ha les localitats de  Volkhov ,  Novaja Ladoga  i l’antiga ciutat de Staraja Ladoga És navegable en tota la seva longitud, i a l’hivern es glaça El nivell de l’aigua és regulat per la presa de la planta hidroelèctrica del Volkhov, situada a 25 km de l’inici del riu i inaugurada el 19 de desembre de 1926, que facilita la navegació en la part més baixa del riu, conegut històricament pels seus ràpids A la part alta es connecta amb el Msta,…

Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València

Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de…

Neix de la confluència dels rius Daubikhe i Ulakhe, pren la direcció nord i fa de frontera amb la Xina fins a desguassar a l’Amur, a Khabarovsk És un riu de planura, amb una àmplia vall, fàcilment inundable, i forma diversos meandres Resta glaçat del novembre a l’abril Rep les aigües dels rius Iman, Bikin, Khor i Sungača

Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal…

Situada entre les penínsules de Kola i Kanin i tancada pels caps MSv'atg i Kanin 90 000 km 2 És una mar poc profunda de 200 m de profunditat mitjana, amb un màxim de 340 m al golf de Kandalakša les seves aigües són poc salines del 5 al 20¦ i lliures de glaç de mitjan maig a la primeria de setembre Hi desemboquen els rius Mezen, Dvina i Onega Els ports importants són Kandalakša, Belomorsk, Sverodvinsk i Arkhangel’sk Hi ha molta pesca

La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional les serres d’Ontinyent i d’Agullent, pel congost de l’Infern El curs mitjà s’estén pels glacis de la vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa al seu collector