Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
serra del Cavall
Serra
Serra (933 m alt.) del terme de Petrer (Valls del Vinalopó).
Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit
Catamarruc
Llogaret
Llogaret del municipi de Planes de la Baronia (Comtat), al vessant septentrional de la serra d’Almudaina.
De la seva església parroquial Sant Josep, antigament de Sant Cosme i Damià depenien Margarida i els despoblats de Benicapsell atribuït al s XVI en canvi de Benialfaquí i d’Almudaina i Llombo Pertanyia a la baronia de Planes
la Catalana
Partida
Partida (368 h diss l’any 1960) del municipi de Castelló de la Plana, prop del Grau.
Castrum Album
Ciutat
Antiga ciutat coneguda per un text de Tit Livi i que correspon a la costa meridional del País Valencià, sense localització segura; alguns autors l’han identificada amb Akra Leuké
, la situació exacta de la qual tampoc no és coneguda.
No és versemblant que correspongués a les ruïnes del tossal de Manises
província de Castelló de la Plana
Castell
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de Castelló de la Plana.
És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova…
baronia de Castalla
Història
Jurisdicció senyorial vinculada el 1364 per Ramon Vilanova i Lladró.
les Cases de Lloma
Caseria
Caseria del municipi de Moixent (Costera), al vessant septentrional de la lloma de la Bastida de les Alcusses.
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
Cartalias
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica esmentada per Estrabó com a pròxima a Sagunt, que, amb la lectura de Castalias
, Castalia
o Castalium
, hom ha volgut identificar amb Castelló de la Plana, en el seu emplaçament primitiu al collet de la Magdalena.
baronia de Carrícola
Història
Jurisdicció territorial del País Valencià vinculada el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja
, juntament amb la d’Atzeneta.
Passà als Orense i als Tamarit