Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
la Maigmudella
Muntanya
Contrafort septentrional (547 m alt.) de la serralada del desert de les Palmes, que, juntament amb el Gaidó (massís muntanyós, del qual és separat pel coll de Cabanes), limita el pla de l’Arc pel S.
És termenal dels municipis de Cabanes de l’Arc i de la Pobla Tornesa Plana Alta
riu Magre
Riu
Riu del País Valencià, afluent del Xúquer per l’esquerra.
Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal…
el Maestrat Vell
Història
Nom donat a la regió del Maestrat, per oposició al Maestrat Nou, de l’orde de Montesa.
el Maestrat Nou
Història
Nom donat a la zona de l’Horta de València que era posseïda per l’orde de Montesa, per oposició al Maestrat Vell (o, simplement, el Maestrat), que comprenia els termes de Burjassot, Godella, Rocafort, Massarrojos, Benifaraig, Carpesa i Borbotó.
Lucentum
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de la part meridional del País Valencià.
Bé que alguns autors l’han identificada amb el tossal de Manises, sembla més segur que correspon a les ruïnes dels Antígons, dins la part moderna de la ciutat d’Alacant
Rotglà
Cap de municipi de Rotglà i Corberà, juntament amb Corberà, amb el qual forma un sol nucli.
L’antic poble roglaners o rotlaners 116 m alt era d’origen islàmic tenia el nom d' Alcúdia Blanca ,i fou lloc de moriscs 50 focs el 1609 de la fillola de Xàtiva Depengué eclesiàsticament de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida la rectoria de moriscs l’actual parròquia és dedicada als sants Joans amb els annexos de Corberà, les Alqueries de Galceran Sanç, l’Alqueria de Gil, Martí Tallada i Torrent de Fenollet també en depengueren temporalment Cairent, amb Carbonell i Llanera, Meneu i Quilis Pertangué a la família Roglà i passà als marquesos de Bèlgida
Roca
Despoblat
Despoblat del municipi de Novetlè (Costera).
Era lloc de moriscs que el 1534 fou agregat ja a la parròquia de Novetlè
la Ribera de Xúquer
Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica.
Té una superfície de 1 117,45 km 2 i es divideix en les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa La població total és de 260 510 h 1981, amb una densitat de 233,12 h/km 2 La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva al Xúquer al mateix s XIII no respectà la unitat de la regió en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat només la vall Farta i el sector pròxim a Xàtiva en restaren exclosos Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps…
baronia de Riba-roja
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al s XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest Des del s XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo
barranc de Retilles
Barranc
Nom amb el qual també és conegut el barranc de Planes, al municipi de Planes de la Baronia
, Comtat.