Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
Russafa
Barri
Barri de València situat en l’àrea sud de la ciutat.
Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha installades algunes petites indústries La seva població és,…
baronia de Rugat
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1339, a ésser propietat del monestir de Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de les Gerres i Aielo de Rugat Tot i això aquestes se'n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo
el Puig
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Puig del municipi de Xàtiva (Costera), bastit en un turó (307 m alt.), que s’alça en plena horta, al nord de la ciutat, a la dreta del riu d’Albaida, del qual deriva la séquia del Puig, una de les que rega l’horta de Xàtiva.
el Postiguet
Platja
Platja de la ciutat d’Alacant, a llevant de la ciutat i del port, al peu del turó de Santa Bàrbara.
el Portalfosc
Convent
Nom donat al convent de la Consolació de la ciutat de Xàtiva (Costera), de monges dominicanes, fundat el 1520.
el Poblenou de Sant Rafael
Llogaret
Llogaret, de poblament disseminat, del municipi de Cocentaina (Comtat), al S de la vila, al vessant septentrional de la serra de l’Ull del Moro.
el Poble Nou de la Mar
Antic municipi
Antic municipi de l’Horta, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, i que fou creat el 1837, i annexat al de València el 1897.
Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València L’any 1981 tenia 1 400 h
baronia de Planes
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim i de la qual formen part els llocs d’Almudaina, Benialfaquí, Benicapsell, Catamarruc, Llombo i Margarida.
Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos
el Pinar dels Frares
Enclavament
Enclavament del municipi de Xàtiva (Costera), situat entre els termes de Carcaixent (N), Simat de la Valldigna (E), Sant Joan de l’Énova (W) i Rafelguaraf (S).
Inclou la caseria de Realenc