Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
regió d’Oriola
Regió del País Valencià, de parla castellana.
Situada al SW, és formada per tres comarques discontínues, l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Segura, separades l’una de l’altra per dues comarques de parla catalana, les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó La regió ocupa 1 636,32 km 2 i ha duplicat la població durant el s XX de 108 927 h l’any 1900 ha passat a 253 853 el 1981 equivalents a 155 h/km 2 , densitat lleugerament superior a la mitjana del País Valencià, amb un creixement regular i sostingut Al Baix Segura, però, aquest creixement ha esdevingut lent a partir del 1950, en contrast amb el Vinalopó Mitjà, que atreu…
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Oriola Comprenia la totalitat de les comarques del Baix Segura i de les Valls del Vinalopó, Crevillent Baix Vinalopó, Asp Vinalopó Mitjà i Elda i les Salines d’Elda Alt Vinalopó fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa, una de les dues en què es dividia el Regne de València.
Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt Vinalopó la resta d’aquesta…
bisbat d’Oriola-Alacant

Bisbat d’Oriola-Alacant
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat d’Oriola i des del 1959 també la ciutat d’Alacant.
La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…
séquia de l’Or
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta, dita oficialment canal del Túria, construïda el 1829 i administrada independentment del Tribunal de les Aigües.
Té la presa prop del barri de Montolivet, a la dreta del Túria, uns 2 km abans de la seva desembocadura, i rega el sector costaner fins a Pinedo acaba el seu recorregut prop de l’Albufera Rega 5 500 ha d’arrossars La seva construcció sanejà aquestes terres d’aiguamolls
barranc de les Olles
Riu
Afluent per la dreta de la rambla de la Viuda.
Neix a la penya Roja, dins el terme de Figueroles d’Alcalatén, i forma el límit entre els de les Useres i Costur
séquia comuna d’Oliva
Agronomia
Construcció i obres públiques
Canal de regatge que deriva de la séquia reial d'Alcoi a la Casa Fosca (700 m avall de l’assut d’en Carròs), per l’esquerra, juntament amb la séquia comuna de Gandia, de la qual se separa a la Casa Clara, per la dreta; rega els termes d’Oliva, la Font d’en Carròs, Bellreguard, Rafelcofer, de l’Alqueria de la Comtessa, Piles de Mar, Miramar i Palmera.
cova Negra
Cova
Cova del terme de Xàtiva (Costera), a l’estret de les Aigües de Bellús, en el meandre més ampli que forma el riu d’Albaida.
Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani parietal d’home de Neandertal El paratge que envolta la cova fou declarat paratge natural municipal l’any 2006
governació de Morella
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern o partit , o corregiment de Morella Des del començament fou regida per governadors militars Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola En fou el primer corregidor 1712 el marquès d’Ytre Comprenia les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat excepte la Serratella, l’Alcalatén excepte l’Alcora i una part de l’Alt Millars, de l’Alt Palància, del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i de la Plana Alta les coves de Vinromà Fou suprimida el 1833, amb motiu de la divisió provincial
Montsant
Priorat
Antic priorat cistercenc (Santa Maria Magdalena), situat al vessant oriental del castell de Xàtiva (Costera).
Hi fou establert el 1320, en traslladar-s’hi i abraçar l’orde del Cister les monges del convent de Santa Maria Magdalena de Montpeller, fundat a Alzira el 1273 i destruït per una avinguda del Xúquer El 1580 les monges foren traslladades a la Saidia de València, i al seu lloc fou erigit un priorat de monjos cistercencs dependents de Valldigna, que subsistí fins el 1835
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina