Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
gola de Colomer
Una de les sortides a la mar de l’escorredor del Rei, canal de drenatge de l’antic estany de Morvedre, al terme de Sagunt.
serra del Colmenar
Serra
Serra (130 m alt.) que limita els termes d’Alacant i d’Elx, al sud de la serra de Fontcalent.
Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el Miocè del pla alacantí, per dos nivells d’erosió quaternària
Pobla de les Dones Pecadrius
Barri
Barri de València que, del s XIV al XVII, fou destinat a bordell.
Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit En consta l’existència a partir del 1321 Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici el conjunt restava aïllat 1444 per una muralla, que només tenia un portal d’entrada Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre, fou objecte d…
la Devesa de l’Albufera
Platja
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina amb dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada La Devesa és la restinga resultant de l’evolució d’un poulier o ganxo afavorit per la deriva longitudinal El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat reial de caça amb cérvols i senglars El pinar és citat per Cabanilles Del patrimoni reial passà al municipi de…
els Deserts de Dalt
Sector de l’Horta de València, que, segons les ordenances de la séquia de Montcada, comprèn els termes de Burjassot, Godella, Rocafort de Campolivar, Massarrojos, Benifaraig i Carpesa.
És separat dels Deserts d’Avall pel barranc de Carraixet
els Deserts d’Avall
Sector de l’horta de València, al nord del barranc de Carraixet, que el separa dels Deserts de Dalt.
Era anomenat antigament la Gran Foia , i Foios n'era l’únic nucli de població
baronia de Borriol
Història
Jurisdicció feudal donada per Jaume II el 1254 a Eiximèn Peres d’Arenós i confirmada el 1626 a Pere Boïl d’Arenós, primer marquès de Boïl.
Passà després als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
baronia d’Atzeneta
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el poble d’Atzeneta d’Albaida, vinculada el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà, baró de Carrícola, al seu fill Jaume del Milà, primer comte d’Albaida.
Dels Milà d’Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit
Ares del Bosc
Llogaret
Llogaret del municipi de Benasau (Comtat), situat a la dreta del barranc d’Ares
, afluent, per la dreta, del riu de Frainos.
Fou població de moriscs del terme de Penàguila fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb Benasau, i, finalment, en independitzar-se aquest darrer lloc, Ares del Bosc passà a formar part del nou terme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina