Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
el Montgó
Sinclinal cretaci de direcció NW-SE, paral·lel a la costa, del coll de Ponç a l’abrupte esperó rocallós del cap de Sant Antoni (en el qual hi ha una superfície d’abrasió marina de 200 m), termenal dels municipis de Dénia i Xàbia.
Culmina a 751 m, i constitueix l’extrem NE de les Serralades Subbètiques És el punt més destacat del marquesat de Dénia
governació de Montesa
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic després del 1707.
Fou anomenada també govern o partit, o corregiment de Montesa La jurisdicció d’aquesta governació fou atribuïda inicialment a l’orde de Montesa, però ben aviat hom projectà la seva desaparició, i, de fet, fou agregada a la de Xàtiva, bé que es mantingué nominalment Comprenia la vall de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, la vall Farta, Énguera i el sector meridional de la Canal de Navarrés Anna, Xella i Bolbait Fou suprimida, definitivament, el 1833 amb motiu de la divisió provincial
Montcolobrer
Illa
Nom antic del Columbret Gran, que designava també el conjunt de l’arxipèlag dels Columbrets
.
séquia reial de Montcada
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que deriva l’aigua de la riba esquerra del Túria i rega quasi tot el sector septentrional de la comarca.
Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier, que presideix…
el Montcabrer
Cim
Cim culminant (1.398 m) de la serra de Mariola, dins el terme de Cocentaina.
Al vessant meridional hi ha el refugi de les Foietes, del Centre Excursionista Contestà, i prop de les caves el refugi Reig, del Centre Excursionista d’Alcoi
tossal de Mollet
Elevació muntanyosa (704 m alt.) del terme de Sant Joan de Moró, al N de la població, que forma part de la serralada divisòria d’aigües del riu de Borriol i de la rambla de la Viuda.
Al seu vessant oriental hi ha la caseria del Mas de Mollet
Mollà
Antiga caseria
Antiga caseria i alqueria del municipi de Xàtiva (Costera), situada al racó de Mollà, petit enclavament (0,75 ha) a la dreta del riu d’Albaida, entre els termes del Genovés i Llocnou d’en Fenollet.
Depenia de la Torre de Lloris
barranc del Molinar
Barranc
Afluent de capçalera del riu d’Alcoi, que neix al vessant septentrional de les serres de la Carrasqueta i dels Plans; corre profundament engorjat i conflueix amb el barranc de Barxell a la ciutat d’Alcoi.
baronia de Moixent
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia.
Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent obra anònima en vers del 1371, muller d’un Pere Maça i de Liçana, senyor de la baronia de Moixent, possiblement fou la segona muller de Pere Maça i de Liçana
Miralbó
Enclavament
Enclavament (0,029 km2) del municipi de Llocnou d’en Fenollet (Costera), situat dins el terme de Xàtiva, a la dreta del riu d’Albaida, a l’W de la muntanya del Puig.
Era lloc de moriscs 8 focs el 1609 i depenia de la Torre d’en Lloris