Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Santa Caterina

Campanar de Santa Caterina
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de València, fundada vers el 1300.
Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
Sant Joan del Mercat
Església
Església parroquial de València, d’origen gòtic (1368).
Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses
palau de la Generalitat de València
Edifici públic de València fundat el 1418 i iniciat el 1421.
El portal 1481 i els finestrals són obra de Pere Comte i Joan Guiverro, i la gran torre, ja renaixentista, és de Montano 1518 La Sala Daurada, de magnífics teginats, és obra de Genís Linares 1534-35 i conté diverses pintures La magna sala de Corts, amb magnífics teginats del mateix Linares 1540 i una interessant galeria correguda, de Gaspar Gregori 1563-66, conté vastes pintures que representen una sessió de la diputació del regne i que són obra de Joan de Sarinyena i Vicent Requena, entre d’altres 1591-93 El 1952 hi tingué lloc una ampliació d’estil historicista hom hi installà…
Russafa
Barri
Barri de València situat en l’àrea sud de la ciutat.
Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha installades algunes petites indústries La seva població és,…
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…