Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
riu de les Truites
Nom amb el qual també és coneguda la rambla de Sellumbres, la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola
les Alcusses
Caseria
Caseria del municipi de Moixent (Costera), al N de la lloma de la Bastida, on es troba el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses
.
les Setenes
Zona de regadiu del municipi de Canals (Costera), a l’antiga horta Major, a l’W de la vila, regada per la séquia de les Setenes, que pren l’aigua del riu dels Sants.
les Barreres
Barri
Barri de Xàtiva (Costera), un dels quatre en què es divideix tradicionalment la ciutat.
les Cases de Lloma
Caseria
Caseria del municipi de Moixent (Costera), al vessant septentrional de la lloma de la Bastida de les Alcusses.
platja de les Arenes
Platja
Platja del terme municipal de València, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la séquia d’en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada també platja de Garbí
.
En aquesta platja, hi fou installat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes
barranc de les Olles
Riu
Afluent per la dreta de la rambla de la Viuda.
Neix a la penya Roja, dins el terme de Figueroles d’Alcalatén, i forma el límit entre els de les Useres i Costur
les Alqueries de Benifloret
Llogaret
Llogaret del municipi de Cocentaina (Comtat), a la plana regada, a la dreta del riu d’Alcoi.
Era un lloc de moriscs el 1609 tenia 15 focs que pertanyia als Estanya
les Masies de Moltó
Caseria
Caseria del municipi de Cocentaina (Comtat), al límit amb el terme d’Alcoi, a l’esquerra del riu d’Alcoi.
Pobla de les Dones Pecadrius
Barri
Barri de València que, del s XIV al XVII, fou destinat a bordell.
Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit En consta l’existència a partir del 1321 Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici el conjunt restava aïllat 1444 per una muralla, que només tenia un portal d’entrada Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre, fou objecte d…