Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
el Forn d’Alcedo
Barri
Barri (juntament amb Castellar i l'Oliveral) de València, molt pròxim a Russafa, envoltat per nombroses hortes i amb un important poblament disseminat.
Patraix
Barri
Antic poble
Antic poble i municipi de l’Horta, annexat el 1870 a València, ciutat de la qual forma un barri, al S del centre urbà.
El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la séquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries A més de l’activitat agrícola, tingué al s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i al s XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous…
cova Negra
Cova
Cova del terme de Xàtiva (Costera), a l’estret de les Aigües de Bellús, en el meandre més ampli que forma el riu d’Albaida.
Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani parietal d’home de Neandertal El paratge que envolta la cova fou declarat paratge natural municipal l’any 2006
Santa Caterina

Campanar de Santa Caterina
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de València, fundada vers el 1300.
Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó
muntanyeta de Cabrera
Turó
Petit turó al sector sud-oest de l’Horta, prop del Vedat de Torrent, dins el terme de Torrent de l’Horta.
Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent , excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València publicat el 1965, que conserva els materials al seu museu Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla els materials ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure, són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa
l’Alcúdia d’Elx
Lleugera elevació de la plana, 3 km al SE d’Elx, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Ilici i on fou trobada la Dama d’Elx.
Excavacions fetes per A Ramos i Folques mostren una ocupació prehistòrica Eneolític o bronze, diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC amb la destrucció de la ciutat i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al S del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable collecció Ramos, a l’Alcúdia mateix
la Devesa de l’Albufera
Platja
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina amb dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada La Devesa és la restinga resultant de l’evolució d’un poulier o ganxo afavorit per la deriva longitudinal El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat reial de caça amb cérvols i senglars El pinar és citat per Cabanilles Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911…
Bergantes
Riu
Riu de la xarxa hidrogràfica de l’Ebre, únic col·lector del País Valencià les aigües del qual aflueixen a la conca de l’Ebre.
Neix a la serra de la Figuera i té 61 km de longitud pren de primer la direcció sud-est - nord-est, en passar per les hortes del Moll, i gira sobtadament vers el nord a Forcall, on s’engorja entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya, i desguassa al Guadalop després de passar per Aiguaviva de Bergantes, darrera localitat catalana Té un cabal molt escàs i règim mediterrani amb màxims equinoccials i fort estiatge Els seus principals afluents són els de l’esquerra la rambla de…
la Bastida de les Alcusses
Poblat ibèric en terme de Moixent (Costera), un dels més ben coneguts del País Valencià.
Excavat en bona part 1927-28 sota la direcció de Lluís Pericot i d’Isidre Ballester i Tormo, pot ésser pres com a prototip de la primera fase ibèrica ss V i IV aC fou destruït i abandonat a la segona meitat del s IV aC Entre les troballes més importants, conservades al Museu de Prehistòria de València, cal destacar el plom de la Bastida , placa amb inscripció en alfabet ibèric meridional o subibèric, dit també turdetà, cas molt rar en territori valencià Des del 1990 s’hi realitzaren treballs importants de consolidació i restauració També s’hi dugueren a terme alguns sondatges que permeteren…
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l'…