Resultats de la cerca

Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses

El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la séquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries A més de l’activitat agrícola, tingué al s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i al s XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de…

És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…

Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó, amb una superfície de 3 581 km 2 Orogràficament coincideix amb l’àrea més ampla i trencada del Sistema Ibèric Valencià, que hi culmina a Penyagolosa, al límit amb la regió de Castelló de la Plana, i és repartida entre les conques mitjanes del Millars i del Túria i la mitjana i alta del Palància Els recursos econòmics hi són variats, però insuficients la ramaderia ovina transhumant i els conreus de secà són els tradicionals Les obres hidràuliques que s’hi han fet han negat pobles sencers i hi han afegit poca…

Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha installades algunes petites indústries La seva població és,…

Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país Les aigües s’orienten cap al Xúquer afluents de la dreta, a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats Per la població 477 724 h el 1981, 141 per km 2 la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant El seu creixement, modest, amb algun període regressiu el darrer, el de 1940-50, s’ha…

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…