Resultats de la cerca

Penetra a la foia de les Coves Plana Alta, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat terme d’Alcalà de Xivert per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa a mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca Plana Alta

Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’…

Comprèn, al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l’indret de la venta de l’Aire i de l’hostal del Mestre Al centre, la capçalera del barranc de la vall Torta o rambla de la Morellana Al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, límit amb el terme d’Ares del Maestrat La major part del territori unes 8000 ha és coberta d’alzinars, brolles i matolls L’agricultura és pràcticament tota de secà 1800 ha blat de moro, patates, cigrons, vinya Hi ha ramaderia uns 5000 caps de bestiar de llana i cabrum, que ha estat l…

El terme s’estén pels vessants de la serra de Sant Cristòfol, al N, fins a la rambla Carbonera, límit amb els termes d’Ares del Maestrat i d’Albocàsser al S, fins a la rambla dels Estrets o riu del Molinell, límit amb els de Culla i de la Torre d’en Besora Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva Al secà hom conrea 345 ha, dedicades a cereals i ametllers, mentre que el regadiu n'ocupa només 6 El 73% de la població activa treballa en el sector primari El poble 149 h 2006, vilarencs 668 m alt és situat damunt la serra de Sant Cristòfol, a la…

Aquest riu, en el seu curs més alt ja constitueix el límit entre el municipi i el regne d’Aragó Puertomingalbo i Mosquerola El límit meridional del terme és constituït per les serres de la Batalla 1507 m i del Carbó 1623 m, pel cim de Penyagolosa 1814 m i pels tossals de les Pomeres 1407 m, l’Albagés 1481 m i la Nevera 1195 m A l’E, més enllà de la profunda i deserta vall d’Usera, tributària del riu de Montlleó, el tossal Pelat, la serra de Penya-roja 1063 m i el morral Blanc 1021 m formen el límit amb el terme de Benafigos Al sector central, entre les…

A la capçalera, límit oriental dels termes de Benassal i de Vilar de Canes, rep, per l’esquerra, la rambla de la Belluga continua encaixat entre les serres d’Esparreguera, a ponent, i d’en Galceran, a llevant, i solca la vall d’Albocàsser, on limita el terme de Culla amb els d’Albocàsser i de la Serra d’en Galceran Plana Alta, i rep la rambla dels Estrets, per la dreta

Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal

L’església de Sant Joan conté un retaule i diverses pintures sobre fusta, del segle XV

És drenada pel barranc del Forcall, que davalla del cim de la Nevera 1195 m alt i s’uneix al riu de Montlleó, per la dreta És, en part, coberta per l’important bosc d’Usera

El terme és drenat per la rambla Carbonera termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes i la rambla de la Belluga límit amb Morella i Catí, a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre Hi ha 8500 ha de terres sense conrear amb alzines, roures i pasturatges de propietat privada Tot el conreu és de secà hom destina 1500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria La ramaderia és molt important i compta amb 7000 caps de bestiar…