Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Tbilisi
Vista de l’església ortodoxa de Kasweti (1904-10)
Corel
Ciutat
Capital de Geòrgia.
La ciutat de Tbilisi és situada a banda i banda del Mtkvari o Kura en una estreta vall al peu del Mtacminda Al costat de la part vella de la ciutat, que conserva el seu aspecte tradicional, hi ha una part moderna sorgida arran del creixement demogràfic A part les funcions administratives i culturals pròpies d’una capital, té fàbriques de maquinària, indústries tèxtils seda, de la fusta i alimentàries, a més d’una important artesania Fundada al segle IV, per la seva posició de cruïlla de vies de comunicació fou disputada sempre per bizantins, perses, àrabs i turcs Fou la capital del regne de…
Svanètia
Regió
Regió muntanyosa de Geòrgia, al vessant meridional del Caucas central; hi ha la vall de l’Inguri.
És una població de pastors i caçadors
Sukhumi
Ciutat
Capital de la regió d’Abkhàzia, Geòrgia.
Situada als contraforts sud-occidentals del Caucas, és port a la mar Negra Centre industrial Primitiva colònia grega, Dioskuria segle V aC, fou conquerida segle I dC pels romans Sebastopolis , passà als bizantins al segle VI, i els genovesos hi tingueren una factoria Conquerida pels turcs al segle XVI, adquirí el nom actual i fou un important mercat d’esclaus El 1810 passà al domini de Rússia
Rustavi
Ciutat
Ciutat de Geòrgia, a la riba del riu Kura.
Sorgí el 1948 arran de la construcció de la fàbrica metallúrgica de la Transcaucàsia A més de la indústria del ferro hi ha també complexos químics i fàbriques de fibres químiques
Ossètia Meridional
Divisió administrativa
Regió autònoma de Geòrgia, que ocupa la part sud de la regió geogràfica d’Ossètia.
La capital és Ckhinvali 34 000 h est 1990 Habitada majoritàrioment per ossets, prop d’un terç de la població és ètnicament georgiana La peretrojka instaurada per M Gorbačov a la segona meitat dels anys vuitanta del sXX, hi esperonà el nacionalisme tant georgià com osset aquest perseguia sobretot la unificació amb Ossètia Septentrional, enclavada a l’aleshores República Socialista Federativa de Rússia, i el 1989 tropes soviètiques hagueren d’intervenir-hi per a aturar una escalada de violència Amb l’ensorrament de l’URSS i la creació del nou estat independent de Geòrgia 1991, el reforçament…
Ossètia
Regió
Regió geogràfica de la Caucàsia, dividida políticament entre els estats de Geòrgia, on forma la regió autònoma d’Ossètia Meridional, i Rússia, on constitueix la república federal d’Ossètia Septentrional.
Ocupa tots dos vessants del Caucas central i és, per tant, una regió essencialment muntanyosa els punts més alts arriben als 4 500 m, amb abundants boscs foliacis i prats alpins i subalpins És regada per una bona xarxa de rius, de caràcter torrencial, pertanyents a la conca del Terek, a l’Ossètia Septentrional, i a la del Kura, a l’Ossètia Meridional Hi ha conreus de cereals, horticultura i viticultura, i ramaderia bestiar oví i boví Té indústries metallúrgiques no ferroses, de la fusta i alimentàries
Montagne Pélée
Volcà
Volcà actiu a l’illa de la Martinica (1 350 m).
El 1902 destruí la ciutat de Saint-Pierre
Dmanisi
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè superior, datat en 1,8 milions d’anys, situat a la república de Geòrgia.
El jaciment posà al descobert una important fauna de mamífers, com l’elefant meridional, el cavall de Stenon, el rinoceront etrusc i una variada diversitat de cèrvids, els quals eren presa del gos, l’os etrusc, la hiena perrieri i els grans depredadors, com el meganteri i l’homoteri La troballa d’una incompleta, però ben preservada, mandíbula humana fou una important contribució a la paleoantropologia La fauna associada, la datació, els instruments lítics i les restes humanes trobades permeten afirmar que l’assentament humà de Dmanisi és el més antic d’Euràsia