Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
serra de Cabrafic
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alacantí, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els termes de Campello i d’Aigües de Busot.
El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello
el Cabeçó
Serra que separa l’Alacantí (Canal de Xixona) de la Marina Baixa (vall de Relleu), de direcció S-N, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt.).
Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304 L’antic castell de Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina Dona nom a un enclavament d’Alacant entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes
rambla de Busot
Riera
Curs d’aigua de l’Alacantí, que neix al vessant occidental del Cabeçó, la capçalera del qual és la vall d’Abió
.
És afluent del riu de Montnegre, per l’esquerra, i en el curs més baix pren el nom de barranc de Vergeret
banys de Busot
Balneari
Antic balneari d’aigües sulfatades magnèsiques del municipi d’Aigües de Busot (Alacantí), a 390 m d’altitud, al vessant sud-oriental del Cabeçó, a 1 km del poble, al nord, al costat del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
Durant la guerra civil de 1936-39 el govern republicà hi traslladà el Preventorio Infantil Antituberculoso de Guadarrama, i el 1939 l’antic balneari fou destinat definitivament a la nova funció com a Preventori Infantil Antituberculós de la Mare de Déu de la Salut, a càrrec, des del 1942, de mercedaris
Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El terme és accidentat, a més, per la serra de Bonalba, i és drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental La vegetació natural, formada per brolla, ocupa la major part del terme Hi predomina l’agricultura de secà garrofers, ametllers, oliveres sobre la de regadiu, que produeix hortalisses Les terres són de conreu directe Hi ha bestiar oví i cabrum N'ha desaparegut la tradicional indústria del vidre El poble 612 h agl 2006, busoters 326 m alt agrupa poc més de la meitat de la població, i la resta viu en diverses urbanitzacions Havia pertangut des de mitjan s…
Bugaia
Vall del municipi de Xixona (Alacantí), al vessant oriental de la serra de la Carrasqueta.
Encloïa els dos districtes rurals de Bugaia Alta i Bugaia Baixa
Borgonyó
Llogaret
Llogaret del terme d’Alacant (Alacantí), 15 km a l’oest de la ciutat, al vessant meridional de la serra de Fontcalent, antiga possessió del comte de Santa Clara.
Boqueres
Caseria
Caseria del municipi de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), al nord de la vila.
Bonavista de la Creu
Barri
Barri residencial d’Alacant (Alacantí), situat al nord-est de la ciutat, al llarg de la carretera de València, prop del tossal de Manises, creat després del 1939.
El 1952 fou erigit en parròquia En castellà és anomenat Vistahermosa de la Cruz
Benimagrell
Barri
Barri del municipi de Sant Joan d’Alacant (Alacantí), situat al N del poble i integrat al nucli urbà.