Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
la Colònia de Santa Isabel
Barri
Barri del municipi de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), situat a 2 km de la vila, vora la carretera d’Alacant.
les Llometes
Barri
Antiga caseria
Barri d’Alacant (Alacantí), antiga caseria, a l’antic terme de la vila de Palamó, al nord de la ciutat.
serra del Castellar
Serra
Serra de l’Alacantí, que limita per l’est el municipi d’Agost.
Es caracteritza pel relleu poc enèrgic altituds fins a 700 m isolat entre superfícies d’erosió Al sud s’enfonsa sota els glacis, vers la vila d’Agost, i al nord enllaça, per la serra del Ventós, amb el Maigmó
les Cases de Marco
Barri
Antiga finca agrícola i barri residencial del municipi de Campello (Alacantí), al sector septentrional de la platja de Sant Joan.
les Cases del Far
Urbanització
Urbanització turística del municipi d’Alacant (Alacantí), prop del far i el cap de l’Horta, entre les platges de l’Albufereta i de Sant Joan.
el Carrer de la Mar
Barri
Barri marítim del poble del Campello (Alacantí) on es localitza la tradicional activitat pescadora; és un centre turístic important situat vora el casc urbà, del qual resta separat per les vies del ferrocarril.
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
les Carolines
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), al nord de la ciutat, separat de la costa pel Benacantil.
Nucli de residència obrera, té un ràpid expandiment al sector més allunyat Carolines Altes fou erigida el 1947 la parròquia de Sant Josep de les Carolines, i posteriorment hi ha estat creat un centre oficial d’ensenyament mitjà
el Maigmó
el Maigmó
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya destacada (1 296 m), d’una característica cúspide cònica, situada a la partió de la foia de Castalla i l’Alacantí, dins el terme d’Agost.
El cim principal forma, amb el Maigmonet 1 188 m, al NW, un sinclinal penjat de calcaris dolomítics i margosos cenomanianoturonians que formen part del clap cretaci estès cap al S i l’W, redreçat pel Triàsic diapíric de l’estret de Roig La timba meridonal és anomenada el balcó d’Alacant , i continua a l’W per la solana de l’Aixau Les altures es prolonguen al NW, dins l’estructura subbètica, amb els materials miocènics de l’Empenyador 1 260 m, cobert d’un dens coscollar Per damunt dels 950 m hom hi pot trobar neveres o pous de glaç