Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Polònia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES089_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Europa central, limitat per la mar Bàltica al N, l’enclavament rus de Kaliningrad i Lituània al N, Bielorússia i Ucraïna a l’E, Eslovàquia i Txèquia al S i Alemanya a l’W; la capital és Varsòvia.
La geografia física Més del 90% del territori de Polònia és format per planes i només hi ha muntanyes al S Al llarg del litoral bàltic s’estenen planes compostes essencialment de sediments marítims i alluvions més al sud es troba un cinyell de turons glacials de fins a 329 m d’altitud Wieżyca Una extensa zona al centre de Polònia és ocupada per planes estratificades Gran Polònia, Masòvia i Podlàquia, i al sud hi ha una zona d’elevacions asimètriques, de 300-600 m d’altitud, desmembrades per rius i barrancs Silèsia, Petita Polònia i Lublín Al…
Åland
![](/sites/default/files/media/BANDERA/bx000226.gif)
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag i lääni de Finlàndia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
Comprèn més de 6000 illes i illots dels quals solament unes 60 illes són habitades, constituïdes per una variant local de granit i pòrfir Åland-Rapakin de la qual l’indlandsis pleistocènic s’ha endut retalls fins a l’Europa central El clima és més moderat que no al continent més de 100 dies amb temperatura superior als 10°C, i la neu té un gruix mitjà de 20 cm L’illa principal és la d’Åland, i la segueixen en importància Lemland, Eckerö, Lumparland i Vårdö, amb una població de parla majoritària sueca 20000 i amb tendència a la concentració, que ha fet abandonar els establiments perifèrics,…
Cracòvia
![](/sites/default/files/media/FOTO/POT_RynekGłówny_Cracovia.jpg)
Rynek Główny
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat de Petita Polònia, Polònia, a la vora del Vístula.
Situada en una cruïlla geogràfica, propera al districte industrial de l’Alta Silèsia i a unes altres regions mineres importants Després de la Segona Guerra Mundial, Cracòvia experimentà un gran creixement demogràfic aproximadament un 70% des del 1950, i es convertí en una gran metròpolis La gran indústria pesant ha estat installada a la ciutat satèllit de Nowa Huta A l’àrea suburbana hi ha una gran planta productora de sosa càustica És un centre important de distribució comercial, ben comunicat per ferrocarril, per carretera i per avió Principal focus cultural i científic del país, darrere…
Vuoksa
Riu
Curs fluvial que corre pel lääni de Finlàndia Meridional (Finlàndia) i l’oblast’ de Leningrad (Rússia).
Té una longitud de 162 km i drena una conca de 68500 km² Neix al llac Saimaa i desemboca al Ladoga per tres ramals el més antic, prop de la localitat de Priozersk un segon, pocs kilòmetres més al nord de l’anterior, i des del 1857, per l’anomenat riu Taipale o Burnaya, uns 50 km al SE, i que és el principal pel que fa a cabal Al llarg de curs del riu es formen diversos llacs, un dels quals és l’ozero Vuoksa
Korvatunturi
Muntanya
Muntanya del Urho Kekkonen National Park, a la Lapònia, a la frontera entre Finlàndia i Rússia (Finlàndia).
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898