Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Canet
Caseria
Caseria (16 h [1960]) del municipi de Guadalest (Marina Baixa), al S de la vila.
Canelles
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Benissa (Marina Baixa), al vessant oriental de la serra de Bèrnia.
Callosa d’en Sarrià

Vista del terme de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als vessants del Sistema Prebètic oriental.
El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu…
la Cala
Urbanització
Urbanització turística situada a la platja que s’estén al sud de Benidorm (Marina Baixa), al peu del tossal de la Cala
.
el Cabeçó
Serra que separa l’Alacantí (Canal de Xixona) de la Marina Baixa (vall de Relleu), de direcció S-N, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt.).
Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304 L’antic castell de Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina Dona nom a un enclavament d’Alacant entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes
Bolulla
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Tàrbena, en un terreny accidentat pels contraforts de les serres de l’Oro i de la Xortà i drenat pel riu de Bolulla
, que neix en aquesta darrera serra, afluent, per la dreta, del riu d’Algar.
La major part de la superfície municipal és coberta per boscs de pins i d’alzines i extenses àrees de matolls L’agricultura és gairebé tota de secà el regadiu produeix hortalisses Els conreus més estesos són els cereals i els garrofers, seguits dels d’ametllers i d’oliveres Predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina és en decadència El poble 328 h agl 2006, bolullers 214 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és d’origen islàmic Lloc de moriscs, era habitat per 32 famílies el 1602 Pertangué a la mitra de València El 1574 formava la baronia de Bolulla…
Bijauca
Caseria
Caseria del municipi de Tàrbena (Marina Baixa), a la capçalera del riu de Bolulla, sota el coll de Bijauca
, que comunica les valls de Callosa i de Pop.
serra de Bèrnia
Serra
Alineació subbètica quasi litoral, entre la Marina Baixa i la Marina Alta.
Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles entrecreuades…
castell de Bèrnia
Història
Antiga fortificació situada al vessant meridional de la serra de Bèrnia, vora el coll de Bèrnia, dins el terme de Callosa d’en Sarrià, al límit amb el d’Altea (Marina Alta).
Esmentada ja el 1263, fou reconstruïda el 1570 per Felip II de Castella fort de Bèrnia per tal d’impedir les comunicacions entre els moriscs de la Marina Alta i de la plana de Benissa, al nord, i els de la Marina Baixa
Berdica
Caseria
Caseria (39 h diss [1960]) del municipi de Benissa (Marina Baixa), 2 km al nord-est de la vila.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina