Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
estanys Forcats
Circ
Circ lacustre d’origen glacial, capçalera del riu d’Arinsal, dins el terme de la Maçana (Andorra), dominat pel pic de Medacorba i la roca Entravessada.
estanys de Pessons
Estanys de Pessons
© Fototeca.cat
Estany
Conca lacustre d’Andorra (parròquia d’Encamp), capçalera de la Valira.
És situada en el circ de Pessons , ampli amfiteatre morènic que té per respatller la cresta de Pessons , que s’estén dels pics de Pessons , a llevant 2782 m alt, límit amb la Baixa Cerdanya segons la cartografia espanyola, i es prolonga fins al pic de Montmalús 2751 m alt, que domina el circ de Colells, tributari de Pessons Els estanys, que conserven bé l’aspecte de circ, es desgranen, de 2680 a 2180 m alt, en tres brancs que formen la Valira L’occidental, constituït per quatre estanys un sense riu emissari, molt petit és al vessant est del pic d’Ensagens 2824 m alt El del SW,…
coma de Tristaina
Vista parcial del circ lacustre dels estanys de Tristaina amb l'estany del Mig a primer terme (Andorra)
© Fototeca.cat
Coma
Vall de capçalera de la ribera d’Ordino, dins la parròquia d’Ordino (Andorra), formada al vessant meridional del pic de Tristaina
(2 879 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa Andorra d’Occitània.
La coma és centrada pels estanys de Tristaina , l’emissari dels quals, el riu de Tristaina , s’uneix al Serrat amb el Rialb per formar la ribera d’Ordino poc més avall dels estanys, al pla de Rat, rep, per la dreta, el barranc de Rat
pic de Querol
Cim
Cim (2 500 m) de la serra que separa les valls de Ransol i Incles, dins la parròquia de Canillo (Andorra).
Al vessant oriental hi ha els petits estanys de Querol
Vall-de-riu
Vall
Vall d’Andorra, dins la parròquia de Canillo, que davalla del port de Vall-de-riu (o de l’Estanyó) i s’uneix a la vall de la Valira entre l’Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles.
A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu
coma de Llengonella
Coma
Vall de la parròquia d’Ordino (Andorra), estesa des del vessant meridional del pic de Cataperdís, el port de Llengonella
i el port d’Arinsal fins a Llorts, a la ribera d’Ordino.
Centren la coma els estanys de Llengonella, l’emissari dels quals és la riera de Llengonella
vall d’Incles
Vista de la vall d'Incles
© Fototeca.cat
Vall
Vall glacial d’Andorra, afluent per la dreta a la Valira d’Encamp prop de Soldeu.
Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca…
coma Pedrosa
Coma
Coma d’Andorra, al vessant meridional del port de Baiau (límit amb el Pallars Sobirà).
A la capçalera hi ha els petits estanys de coma Pedrosa , l’emissari dels quals, la riera de coma Pedrosa , aflueix a la ribera d’Arinsal per la dreta a Aigüesjuntes
Sisqueró
Coma
Coma d’Andorra, a la capçalera de la vall d’Incles, dins la parròquia de Canillo.
És centrada pels estanys de Sisqueró i dominada pel Senyal de Sisqueró 2 761 m alt i el pic de Sisqueró 2 630 m alt, entre els quals s’obre la portella de Sisqueró , a la línia de crestes que limita Andorra amb el País de Foix
coma de Claror
Coma
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu, dins el terme d’Andorra la Vella.
És dominada pel pic de Claror 2 602 m alt i pel de Monturull 2 761 m, el qual, pel coll de Claror , enllaça amb el pic de Perafita 2 756 m Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror , al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser Baixa Cerdanya