Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Tiraspol
Ciutat
Ciutat de Moldàvia, port fluvial a la riba esquerra del Dnièster.
Té indústria alimentària Del 1929 al 1940 fou capital de la República Autònoma de Moldàvia
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Moldàvia
Regió
Regió de l’E d’Europa, dividida entre Romania i l’estat de Moldàvia.
És limitada pels Carpats Orientals a l’W, Ucraïna al N i a l’E i el curs inferior del riu Siret i Ucraïna al S
Transdnièster
Geografia històrica
Territori de Moldàvia situat entre el riu Dnièster i Ucraïna.
Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat llengua oficial per les…
Dnièster
Riu
Riu de Moldàvia i d’Ucraïna (1 411 km de longitud i 72 000 km2 de conca).
Neix al vessant nord dels Carpats, prop de Dorogobuž, segueix una direcció aproximada NW-SE i desguassa a la mar Negra en un ample estuari al sud d’Odessa Navegable fins a Haylyč, és una important via de comunicació En són els principals afluents els rius Seret i Reut És molt aprofitat per al regadiu i per a la producció d’energia elèctrica
Bessaràbia
Geografia històrica
Regió de l’Europa Oriental que s’estén entre les valls baixes dels rius Prut i Dnièster i que constitueix la part principal de Moldàvia, en una faixa en direcció NW-SE.
És una àrea essencialment agrícola fruita, cereals, tabac, bleda-rave sucrera i ramadera bestiar boví La població és formada principalment per romanesos, que habiten a la part occidental, i per ucraïnesos i russos a la part oriental Hi habiten també minories importants de gagaüsos, de jueus i de búlgars, aquests darrers concentrats principalment al Butjak Les principals poblacions són Bălţi i Chisinau
Bendery
Ciutat
Ciutat de Moldàvia.
Port fluvial a les vores del Dnièster, té indústria lleugera i alimentària i construccions mecàniques Escola tècnica i de medicina Conserva una fortalesa del s XVI El 1991 recuperà el nom romanès de Tighina
Bălţi
Ciutat
Ciutat de Moldàvia.
Situada a les vores del Reut, a la conca del Dnièster, és un nus important de comunicacions Té sobretot indústria alimentària olis, vins, etc Fundada al segle XV, és un centre cultural important És equipada amb escola politècnica i de medicina disposa també de diversos teatres
Aruba

Vista d’Aruba
Territori no independent
Illa
Illa de la mar de les Antilles, al grup de les illes de Sotavent, situada davant la costa de Veneçuela. La capital és Oranjestad.
El principal recurs econòmic el constitueix la refinació de petroli importat de Veneçuela, seguit del turisme Descoberta pels espanyols vers la fi del segle XV, fou colonitzada pels neerlandesos el 1634 Formà part de les Antilles Neerlandeses fins el 1986, any en què esdevingué país amb estatut a part Tot i que hom preveia concedir la independència i, prèviament, celebrar un referèndum que l’havia de legitimar pel 1996, el 1994 els governs holandès i d’Aruba acordaren posposar indefinidament aquests processos
Principats Danubians
Geografia històrica
Nom atorgat al s XIX a Valàquia i Moldàvia.
La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania