Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…
mar del Corall
Mar
Mar del sud-oest de l’oceà Pacífic, entre Austràlia, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, les Noves Hèbrides i Nova Caledònia; rep el nom dels nombrosos esculls coral·lins que voregen les costes de les terres que l’envolten.
Gran Badia Australiana
Badia
Golf d’Austràlia, a l’oceà Índic.
És situada a la costa sud, a l’est del cap Otway
mar d’Aràbia
Mar
Part nord-occidental de l’oceà Índic, entre la costa occidental de l’Índia, la costa sud d’Aràbia i Somàlia (7 500 000 km2).
Comprèn el golf d’Aden, que el comunica amb la mar Roja i el golf d’Oman, que el comunica amb el golf Pèrsic, i d’altres, més petits, com el Kutch i el Khambhāt Conté les illes de Lakshadwep Índia, Socotra Somàlia i Khūryān Mūryān Aràbia La temperatura i la salinitat són elevades, i les aigües, poc profundes Els rius principals que hi desguassen són l’Indus, el Narbadā i el Tāptī, i els ports més importants, Bombay, Karāchī i Aden Els vents monsònics produeixen corrents marins durant els mesos de març, juny i juliol, que dificulten la navegació
badia d’Antongil
Badia
Badia de Madagascar, a la costa nord-est, formada per una fossa tectònica envaïda per l’oceà Índic (65 km de llargada i 30 km d’amplada).
Al fons de la badia hi ha el port de Maroantsétra
ḫalīǧ as-Suwais
Golf marí
Golf de la Mar Roja que s’endinsa en terres d’Egipte, a l’W de la península del Sinaí.
golf Pèrsic
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, estès entre l’Iran i la península d’Aràbia, que s’uneix, pel SE, al golf d’Oman per l’estret d’Ormuz.
Hi desguassa el Shatt al-Arab, format per la confluència del Tigris i l’Eufrates, els alluvions dels quals n'han anat omplint la part nord-occidental La profunditat màxima és de 102 m, però la major part és inferior a 50 m Hi ha pesqueries de perles a les seves costes Antiga artèria comercial, ha vist augmentar la seva importància els darrers anys gràcies al descobriment i a l’explotació de jaciments petrolífers
canal de Moçambic
Canal marí
Pas marítim de l’oceà Índic que separa l’illa de Madagascar de la costa SE d’Àfrica, davant de Moçambic.
A l’extrem nord hi ha les illes Comores i s’estén en direcció SW aproximadament 1 600 km L’amplada màxima és de 850 km, i la mínima, de 450 km
Nouméa
Ciutat
Capital del departament francès d’ultramar de Nova Caledònia, situada a la costa SW de l’illa.
golf de Suez
Golf marí
Golf del NE d’Egipte, que separa aquest de la península del Sinaí i és el més occidental dels dos golfs en què s’acaba al N la mar Roja.
A l’extrem N hi ha situada la ciutat de Suez Jaciments de petroli a Rā's al-Bālā'im, Morgan i Garra