Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Nova Caledònia
Nova Caledònia prop de Nouméa
sharloch (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a 1.400 km de la costa NE d’Austràlia, format per l’illa homònima, que rep també el nom de Grande Terre, i que administrativament constitueix, amb la província de Loyauté (illes de Lifou, Ouvéa i Maré), les illes Belep (que amb la meitat septentrional de Grande Terre forma la província del Nord) i l’Île des Pins (que amb la meitat meridional de Grande Terre forma la província del Sud), el Territori de Nova Caledònia i Dependències, pertanyent a l’Estat francès.
La capital és Nouméa 181000 h est 2014 L’illa de Nova Caledònia és muntanyosa l’altitud màxima, Panié, té 1623 m, amb costes altes i envoltades d’esculls corallins deshabitats, un dels quals, Chesterfield, situat uns 500 km al nord-est, forma una de les principals barreres de corall del Pacífic La població melanèsia autòctona canac basava tradicionalment l’economia en conreus de subsistència i en la pesca, forma de vida que es troba en retrocés Els europeus controlen les plantacions de cafè i els recursos miners El níquel, riquesa principal de l’illa tercer lloc mundial representa la major…
mar del Corall
Mar
Mar del sud-oest de l’oceà Pacífic, entre Austràlia, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, les Noves Hèbrides i Nova Caledònia; rep el nom dels nombrosos esculls coral·lins que voregen les costes de les terres que l’envolten.
Nouméa
Ciutat
Capital del departament francès d’ultramar de Nova Caledònia, situada a la costa SW de l’illa.
monestir de Casserres
Vista del monestir de Casserres des del costat de llevant
© Fototeca.cat / A.Anguera
Monestir
Art romànic
Antic monestir benedictí (Sant Pere de Casserres) del terme de les Masies de Roda (Osona), a la part interior d’un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
El conjunt monàstic El monestir va ser edificat amb pedra calcària local extreta del cantó sud d’aquesta península de fet, uns 300 m abans d’arribar-hi es poden veure els talls que els picapedrers van fer a la roca El primer que es va construir va ser un mur de contenció que reforçava el perímetre rocós sobre el qual s’havia d’assentar la nova construcció Una sèrie d’arcades servien per a ampliar la superfície d’assentament en els llocs on quedava massa estreta El fet que es construís directament damunt la roca, atesa la seva irregularitat, va provocar que en algun sector s’hagués de retallar…