Resultats de la cerca

La capital és Kyzyl-Orda 84 641 1989 La part central i l’occidental són ocupades per la depressió de Tuva, mentre que la part oriental és constituïda per altiplans separats Al N hi ha part del Zapadnyj, i al S, part de la serralada de Tannu-Ola Ètnicament, el 60% de la població és tuviniana i el 36% russa Hom hi ha desenvolupat la indústria extractora asbest, cobalt, carbó i sal Hi ha també indústria lleugera de la fusta i del metall i producció de materials de construcció L’agricultura es basa en els cereals blat, ordi, mill Hi ha bestiar oví i cabrum, però al NE hom caça animals de pells…

La capital és Čeboksary Ocupa els altiplans de la vora dreta del curs mitjà del Volga El clima és continental fred, amb temperatures mitjanes de 12-13°C al juliol i de -19°C al desembre i amb una pluviositat anual que oscilla entre els 400 i els 500 mm La xarxa hidrogràfica és constituïda pel riu Volga, límit septentrional de la república, i els seus afluents Les grans extensions de bosc de coníferes donen lloc a l’explotació forestal En la composició ètnica de la població predominen els txuvaixos 68%, bé que hi ha també russos 26% i tàtars 3% Les activitats econòmiques…

Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central…

La part russa forma la república de Gorno-Altaj 92600 km 2 que depèn del kraj de l’Altai La seva altura mitjana és de 1500-1700 m, i la ratlla de les neus permanents és a 2040 m al vessant nord i a 2380 m al vessant sud La serralada és flanquejada a l’E i al SE pel gran altiplà de Mongòlia s’efectua gradualment la transició mitjançant d’altres altiplans més petits, com els d’Uköc 2400 m, Kak 2500 m i Suok 2600 m Té llacs importants, com l’Ubs-Nuur i Chobdo-Nuur La serralada d’Altai es pot dividir en dos conjunts que difereixen considerablement quant a formació geològica L’ Altai…

Situació i presentació Es troba al centre de la comarca del Lluçanès Limita al N i l’W amb el terme de Lluçà, a l’E amb Perafita, al S amb Olost i al SW amb Prats de Lluçanès Les terres del municipi de Sant Martí d’Albars són força accidentades, per sobre dels 600 m d’altitud, tot i que el sector més septentrional del municipi és a 700 m Geològicament es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Aquests materials paleògens poden formar plataformes tabulars que configuren relleus en  cuesta o altiplans Drenen el terme la riera de Lluçanès i la Riera Gavarresa, que en bona part del seu…

Situació i presentació És a l’extrem oriental de la comarca del Lluçanès, separat de la Plana de Vic per la serra de Sobremunt 952 m Limita amb els municipis osonencs de Sant Boi de Lluçanès N i NW, Orís NE, les Masies de Voltregà E, Santa Cecília de Voltregà SE i Sant Bartomeu del Grau S, i Olost W El terreny és solcat per petites valls, per on s’escolen torrents que conflueixen a la riera de Sorreigs i desguassen vers Santa Cecília de Voltregà al Gorg Negre, situat al límit del terme amb el de Santa Cecília Els principals torrents que drenen el terme de N a S són el del Grau, el de l’Infern…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant del Lluçanès Limita al N amb els municipis de Sant Martí d’Albars i Perafita, i l’osonenc de Sant Boi de Lluçanès i l’enclavament del Cel de Croells Perafita, a l’E amb Sobremunt, al SE amb Sant Bartomeu del Grau Osona, al S amb Oristà i a l’W amb el terme de Prats de Luçanès El municipi és força accidentat, i hom troba sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d’Olost, poc abans de l’aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de N a S el terme i donen una característica configuració de valls…