Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Podol’sk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Moscou, Rússia, situada vora el riu Pakhra, al S de Moscou.
Íngria
Geografia històrica
Regió històrica de la República de Carèlia, Rússia, al S del golf de Finlàndia i el llac Ladoga.
Poblada per finesos, la regió fou colonitzada per Novgorod segles XIII-XV, annexada pels suecs tractat de Stolbolva, 1617 i definitivament incorporada a Rússia pel tractat de Nystad 1721
Naberežnyje Celny
Ciutat
Ciutat de la república dels Tàtars, Rússia, situada a la part oriental de la república, al S del riu Kama.
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
Friedland
Ciutat
Ciutat de Prússia, actualment Pravdinsk, al S de Kaliningrad, Rússia, on els exèrcits francesos de Napoleó venceren, el 14 de juny de 1807, els russos.
La victòria francesa obligà el tsar Alexandre I de Rússia a demanar un armistici, preludi de la pau de Tilsit
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària
Sikhote-Alin’
Serralada
Sistema muntanyós a l’extrem oriental de Rússia, que s’estén per uns 1 200 km, tot al llarg de la costa, des de la desembocadura de l’Amur, al N, fins a Vladivostok, al S.
L’altitud màxima és de 2 078m
Circàssia
Regió
Regió de Rússia, que constitueix la part occidental de la Ciscaucàsia, entre la mar Negra, la vall del Kuban’, l’altiplà de Savropol i el Gran Caucas.
Comprèn l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos, l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars És formada alS pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al N, per la plana alluvial del Kuban’ el clima és temperat La regió és drenada per l’Urup i altres afluents del Kuban’, que davallen del Gran Caucas De terres negres molt fèrtils, l’economia es basa principalment en l’agricultura cereals Malgrat ésser conquerida pels romans s I aC, la influència d’aquests hi fou molt feble Als…
península de Tajmyr
Península
Península de Sibèria, Rússia, la més septentrional de l’Àsia, entre el golf Ienissei, a la mar de Kara, i el golf Khatanga, a la mar de Laptev.
El seu punt més sortint és el cap Čel’uskin Amb una superfície d’uns 400 000 km 2 , és plana al N i alS i muntanyosa al centre monts Byrranga, 1 146 m alt La vegetació és de tundra i de bosc tundra alS, i hi ha jaciments de carbó Els rius principals són P'asina, Tajmyr i Khatanga
Sakhalin
Illa
Illa de la mar d’Okhotsk, a Rússia, pertanyent a l’oblast’ homònima, separada del continent asiàtic, a l’W (al qual la uneix un dic) per l’estret de Tatària i de l’illa de Hokkaidō (Japó), i al S, per l’estret de La Pérouse.
Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic Les costes són poc retallades El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1000 i 1500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj El N és pantanós El clima és monsònic moderat hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos que l’anomenaren Karafuto en compartiren l’administració…