Resultats de la cerca

Situada a la confluència dels rius Om’ i Irtyš, és la segona ciutat de Sibèria, després de Novosibirsk Fundada el 1716 com a fortalesa, és actualment un nucli industrial, amb fàbriques de maquinària agrícola, refineria de petroli el petroli hi arriba per l’oleoducte Ust-Balyk-Omsk, de 1 036 km i indústria lleugera i alimentària

Amb una superfície de 880 000 km 2 , hi abunden les profunditats de 30 a 100 m, i arriba fins a 620 m Hi ha moltes illes, grans badies com les de l’Obi i del Ienissei i ports importants Dickson i Novyj Port, etc Una de les mars més fredes de Rússia, resta coberta de glaç la major part de l’any

Al vessant occidental hi ha la conca carbonífera de les vores del riu Bureja

La profunditat mitjana és d’uns 180 m i les profunditats màximes són d’uns 548,6 m a l’oest i d’uns 423,6 m a l’est el relleu del fons és molt irregular La temperatura i la salinitat són influïdes per la darrera derivació del corrent del Golf les temperatures oscillen entre 0 i -1°C a l’hivern i entre 4 i 6°C a l’estiu la salinitat és d’un 34% 0 i disminueix fins a 29-30% 0 en direcció a la mar Blanca D’agost a octubre és lliure de glaç a l’hivern el glaç procedent del casquet polar arriba fins als 75°N de latitud És molt rica en pesca i té ports notables, com ara el de Murmansk…

La capital fou Tura Situada a la Sibèria Oriental, és un altiplà format per la prolongada denudació continental prejuràssica Al NW hi ha les muntanyes volcàniques de Putorana El clima és marcadament continental la temperatura mitjana de gener arriba a —36°C La primavera és llarga i agradable La xarxa hidrogràfica principal és formada pels afluents del Ienissei, el Tunguska Mitjà i el Tunguska Inferior el primer és navegable des de Turukhansk fins a Tura i és emprat per al transport de fusta al seu curs mitjà hi ha grans jaciments de carbó, i a l’inferior, de grafit En l’economia…

Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34 600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1 741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior…

Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el Kama i el Volga…

La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…

Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…

La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…