Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Astrahanskij zapovednik
Espai natural
Espai natural, situat al delta del riu Volga, dins l’oblast’ d’Astrakhan (Rússia).
Fou creat el 1919, i és un espai on viuen més de 250 espècies d’aus
Districte Autònom dels Buriats d’Aga
Divisió administrativa
Okrug autònom dependent de l’oblast’ de Čita, Rússia.
Els buriats, que constitueixen la majoria de la població, es dediquen a la ramaderia cabres, cavalls i practiquen una incipient agricultura cereals L' okrug fou creat el 1937 La seva capital és Aginskoje 7 922 h 1970
Krasnodar
Kraj de Rússia.
La capital és Krasnodar Situat a la part occidental del Caucas, és banyat al SW per la mar Negra i al NW per la d’Azov És una de les regions agrícoles més importants de Rússia blat, arròs, te i cítrics Quant a la ramaderia, hi predomina la porcina i la cria de bestiar per a la producció de llet i de carn Indústria, sobretot alimentària 50% Els ports principals són Novorossijsk i Tuapse La ribera de la mar Negra, amb centre a Soči, és un sector important d’estiueig i turisme El territori del Krasnodar fou creat el 1937
Kamtxatka
Divisió administrativa
Kraj de Rússia creat el 2007 de la unió de l’Okrug Nacional dels Koriaks i l’oblast’ de Kamtxatka.
La capital és Petropavlovsk de Kamtxatka Ocupa la península de Kamtxatka i, al N, una part que pertany al continent
Perm’
Divisió administrativa
Kraj de Rússia, creat l’any 2005 de la fusió de l’oblast’ de Perm’ i l’okrug autònom dels Komis i dels Permians.
La capital és Perm’
Lapònia

Lapònia Llac de Ladtjojaure
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
República dels Alemanys del Volga
Història
Antiga república autònoma de l’URSS, dins la RSFS de Rússia, corresponent al territori creat en temps de Caterina II de Rússia a ambdues bandes del baix Volga per a acollir les colònies d’alemanys immigrats, procedents, en bona part, de Suàbia.
El 1924 fou creada la república socialista autònoma, que fou suprimida com també els 17 districtes nacionals alemanys a la RSFS de Rússia, a Ucraïna, Geòrgia i l’Azerbaidjan el 1941, i els seus habitants uns 800 000, en bona part deportats El 1970 els alemanys a l’URSS eren 1 800 000 Bé que gradualment obtingueren el reconeixement d’alguns drets nacionals, no disposaren d’un territori propi i restaren esparsos per diverses repúbliques soviètiques Kazakhstan, Rússia, Kirguizistan i el Tadjikistan, etc, situació que no varià amb la dissolució de l’URSS i el sorgiment dels nous estats en el seu…
Rússia

Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…