Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Astrahanskij zapovednik
Espai natural
Espai natural, situat al delta del riu Volga, dins l’oblast’ d’Astrakhan (Rússia).
Fou creat el 1919, i és un espai on viuen més de 250 espècies d’aus
Obi
Riu
Riu de la Sibèria Occidental, a Rússia.
És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta…
Baikal
Llac
Llac de la Sibèria (Rússia), que s’allarga des del sud-oest al nord-est i s’estén des del 52° fins a 56°N de latitud i des de 104° fins a 110°E de longitud.
Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior de…
Volga

El Volga al seu pas per Nižnij Novgorod
Riu
Riu de la Rússia europea, el més gran d’Europa (3.520 km de longitud i 1.360.000 km2 de conca).
Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el Kama i el Volga…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Rússia

Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…