Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Jakutsk
Ciutat
Capital de l’okrug autònom de Iacútia, Rússia.
Port fluvial al riu Lena, és un centre industrial, científic i cultural Fundada el 1632, al s XVIII fou el centre militar, administratiu i comercial de la Sibèria nord-oriental i el punt de partida de la colonització russa a l’Extrem Orient
Vitim
Riu
Riu d’Àsia, a Rússia, a la República dels Buriats, afluent del Lena per la dreta (1 837 km de longitud, 1 978 amb el riu Vitimkan, i 225 000 km2 de conca).
Flueix per la plana homònima, per l’altiplà de Stanovoje i per l’extrem del de Patom Es glaça de novembre a maig Els afluents principals són el Konda, el Karenga, el Kalakan, el Cipal, el Muja i el Mamakan És navegable des de Bodajbo A la seva conca hi ha jaciments d’or
estepa de Baraba
Vall
Regió de la Sibèria Occidental, Rússia, limitada a l’est i a l’oest per les valls de l’Obi i de l’Irtyš respectivament, al sud per l’estepa de Kulundina i al nord per la regió de Vas’uganje.
Planura de 117 000 km 2 , sempre per sota dels 200 m d’altitud i de clima continental extrem, és coberta per la vegetació pròpia de l’estepa, interrompuda per nombrosos llacs Els recursos econòmics són l’agricultura blat i farratge i la ramaderia de bovins Els principals nuclis urbans són Barabinsk i Tatarsk
Primorje
Territori o kraj de Rússia, conegut també amb el nom de territori del Litoral.
Comprèn el litoral de la mar del Japó, la meitat meridional dels monts Sikhote-Alin’ i la major part de la plana de Prikhanka El curs de l’Ussuri hi fa de frontera amb la Xina Es constituí el 1938 en el territori de l’antiga República Socialista de l’Extrem Orient 1926 La seva capital, Vladivostok, és la terminal del ferrocarril transsiberià
Gydanskij
Península
Península de la Sibèria Occidental, Rússia.
Predominantment plana, és formada per sediments quaternaris El clima és àrtic les temperatures mitjanes són al gener, -27°C i -30°C, i al juliol, 8°C i 12°C Les precipitacions anuals són de 200 a 300 mm Coberta gairebé totalment per molses i líquens, l’extrem nord és cobert per tundra àrtica, i al sud hi ha bosc-tundra foliàcia, amb pastures
Petropavlovsk de Kamtxatka
Ciutat
Capital de l’kraj de Kamtxatka, Rússia.
Port a la riba oriental de la península de Kamtxatka, a la badia d’Avačinsk, a l’oceà Pacífic Fundada el 1740, és base de la flota pesquera i refrigeradora Reparació de vaixells i fàbriques de conserves Institut d’estudi dels volcans, institut pedagògic, filial de l’institut de la indústria pesquera de l’Extrem Orient i escola naval Fins el 2007 fou la capital del oblast' de Kamtxatka
Okrug dels Nentsians
Divisió administrativa
Okrug de Rússia.
La capital és Narjan-Mar 20 100 h est 1989 Situat a l’extrem NW de la plana de l’Europa oriental, toca les mars Blanca, de Barentsz, Pečora i de Kara La població 0,3 h/km 2 és composta de nentsi i de komis, i també de russos i d’ucraïnesos, i es dedica a la cria de rens, a la pesca i a la cacera
Sibèria Occidental
Part de la Rússia asiàtica compresa entre els Urals, a l’W (bé que tota la regió dels Urals és administrativament europea), i el Ienissei, a l’E.
La part més gran és la plana de Sibèria Occidental, amb zones fisiogràfiques ben definides, des de la tundra, al N, fins a l’estepa, al S Al SE s’alcen les serralades d’Altai, Salair i Alatau de Kuzbass Administrativament es divideix en el kraj d’Altai, l’extrem W del de Krasnojarsk i les oblasti de Kurgan, T'umen’, Omsk, Novosibirsk, Tomsk i Kemerovo La ciutat principal és Novosibirsk
Vyčegda
Riu
Riu de Rússia, a la República dels Komis i a l’oblast’ d’Arkhangel’sk, afluent principal del Dvina Septentrional (1 130 km longitud i 121 000 km2 de conca).
Neix a l’extrem meridional de la serralada de Timan D’origen pluvionival, té un cabal, a la desembocadura, de 1 100 m 3 /s Es glaça de novembre a abril És emprat per al transport per flotació, i és navegable des de Voldino Rep, entre altres, els rius Sysola, Višera i Vym’ Passa per les ciutats de Syktyvkar, al curs mitjà, i Kotlas, abans de desguassar al Dvina