Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
mar de Barentsz
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre les illes Spitzbergen, les illes de la Terra de Francesc Josep, les illes de Nova Zembla i la costa septentrional de Rússia i de Noruega.
La profunditat mitjana és d’uns 180 m i les profunditats màximes són d’uns 548,6 m a l’oest i d’uns 423,6 m a l’est el relleu del fons és molt irregular La temperatura i la salinitat són influïdes per la darrera derivació del corrent del Golf les temperatures oscillen entre 0 i -1°C a l’hivern i entre 4 i 6°C a l’estiu la salinitat és d’un 34% 0 i disminueix fins a 29-30% 0 en direcció a la mar Blanca D’agost a octubre és lliure de glaç a l’hivern el glaç procedent del casquet polar arriba fins als 75°N de latitud És molt rica en pesca i té ports notables, com ara el de Murmansk a Noruega i…
Circàssia
Regió
Regió de Rússia, que constitueix la part occidental de la Ciscaucàsia, entre la mar Negra, la vall del Kuban’, l’altiplà de Savropol i el Gran Caucas.
Comprèn l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos, l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars És formada al S pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al N, per la plana alluvial del Kuban’ el clima és temperat La regió és drenada per l’Urup i altres afluents del Kuban’, que davallen del Gran Caucas De terres negres molt fèrtils, l’economia es basa principalment en l’agricultura cereals Malgrat ésser conquerida pels romans s I aC, la influència d’aquests hi fou molt feble Al s V fou conquerida pels perses, i al s XVI, per Tamerlà…
Novošakhtinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Fundada el 1939, és un centre molt important d’extracció de carbó de la conca del Doneck Septentrional
golf de Kandalakša
Badia
Badia situada al NW de la mar Blanca, a Rússia (185 km de longitud, 67 km d’amplada i 330 m de profunditat màxima).
Amb nombroses illes i amb un litoral rocallós, molt accidentat, té els ports de Kandalakša, Kovda i Umba Hi ha pesca d’arengs i de bacallà
Kama
Riu
Riu de Rússia, l’afluent més gran del Volga (1 805 km de longitud i 507 000 km2 de conca).
Neix a la part central de l’elevació de Verkhnekamsk, i després de rebre el riu Višera és molt cabalós i té diversos ports Solikamsk, Berezniki, Perm’, Krasnokamsk
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Murom
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Vladimir, Rússia, vora el riu Oka.
Nus ferroviari de les línies de Moscou a Kovrov i a Kazan’ Coneguda ja des del s IX, actualment té una indústria molt considerable locomotores dièsel, frigorífics, aparells de ràdio, teixits, etc
Topozero
Llac
Llac de la República de Carèlia, Rússia, al N del territori.
Les costes són, en general, altes i molt sinuoses Amb la construcció de la central hidroelèctrica de Kum, ha restat unit amb el P'aozero, al NW, i formen junts el pantà de Kum, amb 2 000 km 2 de superfície i 6,8 km 3 de capacitat
Tver
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada a la vora del Volga, a la desembocadura del Tverca, 167 km al NW de Moscou.
Del 1931 al 1990 fou anomenada Kalinin És ciutat portuària i té indústries tèxtil, química i mecànica Té universitat, un institut de medicina i un de politècnic, a més de diversos teatres i sales d’art Fou fundada al s XII, i durant la Segona Guerra Mundial fou molt destruïda
Belgorod
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Belgorod, Rússia, a la vora dreta del Doneck Septentrional.
És un centre agrícola i miner ferro de l’estepa de Kursk Esmentada per primer cop el 980 i fortificada pel príncep Vladimir 991, tingué un paper molt important en les guerres feudals s XII i contra els tàrtars del Dnièper i el Volga Després perdé importància, fins a convertir-se en un poble s XVIII Hom hi ha dut a terme excavacions arqueològiques