Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Indigirka
Riu
Riu de la Sibèria Oriental, Rússia (1 793 km).
Neix a les muntanyes Moms i desemboca a l’oceà Àrtic
Kolyma
Muntanyes del NE de la part asiàtica de Rússia, a la República de Iacútia.
S'estenen, al llarg de 1 000 km, en direcció NE-SW Els cims més alts atenyen entre els 1 500 m i els 2 000 m Separen la conca del riu Kolyma dels rius de la conca de l’oceà Pacífic El clima és continental La vegetació és de tundra Hi ha jaciments d’or
Petropavlovsk de Kamtxatka
Ciutat
Capital de l’kraj de Kamtxatka, Rússia.
Port a la riba oriental de la península de Kamtxatka, a la badia d’Avačinsk, a l’oceà Pacífic Fundada el 1740, és base de la flota pesquera i refrigeradora Reparació de vaixells i fàbriques de conserves Institut d’estudi dels volcans, institut pedagògic, filial de l’institut de la indústria pesquera de l’Extrem Orient i escola naval Fins el 2007 fou la capital del oblast' de Kamtxatka
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
Okrug Autònom dels Txuktxis
Divisió administrativa
Okrug autònom de l’oblast’ de Magadan, a Rússia.
La capital és Anadyr’ 7 703 h 1970 S'estén des de l’estret de Bering fins a la conca del riu Kolyma i des de l’oceà Àrtic fins a la mar de Bering De terreny muntanyós, és ocupat per diverses serralades, algunes de les quals són paralleles entre elles, de direcció NW-SE la serralada Gydanskij o Kolymskij travessa, però, la regió de SW a NW L’únic sector pla és constituït per la conca de l’Anadyr’, entre la península de Čukotsk i la serralada de Kor'aks El riu desemboca en un entrant de la mar d’Anadyr’, on hi ha l’únic nucli important, Anadyr’ La vegetació és la tundra El clima, extremament…
Krasnojarsk
Kraj de Rússia.
La capital és Krasnojarsk Situat a la Sibèria central, a la conca del Ienissei S’estén des de les costes de l’oceà Àrtic fins a les regions muntanyoses de la Sibèria del sud, en uns 3000 km es caracteritza per la seva extraordinària varietat i riquesa de condicions i recursos naturals El riu més important és el Ienissei Hom extreu or, carbó, i obté ferro, metalls no ferrosos, mica i grafit Hi ha estat creada una potent base industrial maquinària pesant, construccions de vaixells, recollectores, equips per a la indústria de la fusta, siderúrgia i metallúrgia no ferrosa, per a la…
mar Blanca
Mar
Mar annexa a l’oceà Àrtic, al nord-oest de Rússia.
Situada entre les penínsules de Kola i Kanin i tancada pels caps MSv'atg i Kanin 90 000 km 2 És una mar poc profunda de 200 m de profunditat mitjana, amb un màxim de 340 m al golf de Kandalakša les seves aigües són poc salines del 5 al 20¦ i lliures de glaç de mitjan maig a la primeria de setembre Hi desemboquen els rius Mezen, Dvina i Onega Els ports importants són Kandalakša, Belomorsk, Sverodvinsk i Arkhangel’sk Hi ha molta pesca
Terra de Francesc Josep
Arxipèlag
Arxipèlag de Rússia, a l’oceà Àrtic, que pertany administrativament a l’oblast’ d’Arkhangel’sk.
És format per una sèrie horitzontal d’esquists argilosos juràssics, recoberts per mantells de basalt Les glaceres en cobreixen 14 330 km 2 el 86,9% de la superfície Les illes més importants són les de Terra de Jordi i Terra d’Alexandre L’única població existent és formada per investigadors de les estacions científiques de l’Àrtic
Baikal
Llac
Llac de la Sibèria (Rússia), que s’allarga des del sud-oest al nord-est i s’estén des del 52° fins a 56°N de latitud i des de 104° fins a 110°E de longitud.
Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior de…
Kunaširskij proliv
Estret marí
Estret de l’oceà Pacífic, que separa les illes Kuril, a l’oblast’ de Sakhalin (Rússia), de l’illa de Hokkaidō (Japó).