Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
Neva
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Rússia, a l’oblast’ de Leningrad (74 km).
Neix al llac Ladoga i desemboca al golf de Finlàndia formant un delta, en el qual hi ha la ciutat de Sant Petersburg Té un cabal mitjà de 2480 m 3 /s Es glaça de desembre a abril El 15 de juliol de 1240 Alexandre Nevski hi obtingué una victòria sobre els suecs, els quals intentaven de dominar les ciutats comercials del nord de Rússia Per aquesta victòria, símbol de la independència russa, Alexandre rebé el sobrenom de Nevskij ‘del Neva’
Volga
Riu
Riu de la Rússia europea, el més gran d’Europa (3.520 km de longitud i 1.360.000 km2 de conca).
Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el Kama i el Volga…
Moskva
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de Rússia, a la regió de Moscou, afluent per l’esquerra de l’Oka (502 km de longitud, 17 600 km 2
de conca i 109 m 3
/s de cabal).
Es glaça de novembre a març Neix a l’altiplà de Moscou, travessa la ciutat i desemboca a l’Oka a Kolomna El seu cabal, regulat pels pantans de Možajsk, Ruza i Istra, alimenta la capital És unit al Volga mitjançant el canal de Moscou
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
estepa de Baraba
Vall
Regió de la Sibèria Occidental, Rússia, limitada a l’est i a l’oest per les valls de l’Obi i de l’Irtyš respectivament, al sud per l’estepa de Kulundina i al nord per la regió de Vas’uganje.
Planura de 117 000 km 2 , sempre per sota dels 200 m d’altitud i de clima continental extrem, és coberta per la vegetació pròpia de l’estepa, interrompuda per nombrosos llacs Els recursos econòmics són l’agricultura blat i farratge i la ramaderia de bovins Els principals nuclis urbans són Barabinsk i Tatarsk
V’atka
Riu
Riu de Rússia, afluent del Kama per la dreta i, per tant, subafluent del Volga (1 314 km de longitud i 129 000 km2 de conca).
Neix a l’elevació de Verkhnekamsk, a la República dels Udmurts, i corre a través de l' oblast’ de Kirov Rússia i de la República dels Tàtars És un riu típic de planura, però amb canvis de direcció molt sobtats i amb un recorregut ple de sinuositats De règim nival, té un cabal mitjà anual de 890 m 3 per segon Es glaça de novembre a abril Té com a afluents principals el Kobra, el Moloma, el Pižma, el Čepca, el Bystrica i el Kil’mez’ És navegable des de Kirov hom hi practica la pesca, i és emprat per al transport per flotació
Tura
Riu
Riu de Sibèria, Rússia, afluent del Tobol per la dreta (1 030 km).
Neix al vessant oriental dels Urals centrals En el curs mitjà i inferior corre per la planura de la Sibèria Occidental, i és navegable Es glaça de novembre a abril Rep el Tagil, el Nica i el Pysma Passa per les ciutats de Verkhoturje, Turinsk i T'umen
Sura
Riu
Riu de la Rússia europea, afluent, per la dreta, del Volga (841 km).
Neix al vessant occidental de l’elevació del Volga És emprat per al transport fluvial de fusta Rep l’Uza, l’Alatyr’ i el Baryš
Sakhalin
Illa
Illa de la mar d’Okhotsk, a Rússia, pertanyent a l’oblast’ homònima, separada del continent asiàtic, a l’W (al qual la uneix un dic) per l’estret de Tatària i de l’illa de Hokkaidō (Japó), i al S, per l’estret de La Pérouse.
Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic Les costes són poc retallades El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1000 i 1500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj El N és pantanós El clima és monsònic moderat hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos que l’anomenaren Karafuto en compartiren l’administració…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina