Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
serralada de Bureja
Serralada
Serralada de la Sibèria oriental, Rússia, que s’estén de S a N des de la conca de l’Amur i arriba a 2 640 m d’altitud vers el N.
Al vessant occidental hi ha la conca carbonífera de les vores del riu Bureja
Altai
Serralada
Serralada de l’Àsia central situada a l’W de Sibèria i Mongòlia, que s’estén des del riu Irtyš i la depressió de Jungària (46-47° latitud N) en direcció NW.
La part russa forma la república de Gorno-Altaj 92600 km 2 que depèn del kraj de l’Altai La seva altura mitjana és de 1500-1700 m, i la ratlla de les neus permanents és a 2040 m al vessant nord i a 2380 m al vessant sud La serralada és flanquejada a l’E i al SE pel gran altiplà de Mongòlia s’efectua gradualment la transició mitjançant d’altres altiplans més petits, com els d’Uköc 2400 m, Kak 2500 m i Suok 2600 m Té llacs importants, com l’Ubs-Nuur i Chobdo-Nuur La serralada d’Altai es pot dividir en dos conjunts que difereixen considerablement quant a formació geològica L’ Altai mongol o…
península dels Txuktxis
Península
Península del NE de Sibèria, Rússia, situada entre la mar dels Txuktxis, l’estret de Bering, el golf d’Anadyr’ i la serralada d’Iskaten, que la separa del continent i en què es troba l’altitud més important de la península (1 508 m).
De relleu muntanyós, el sector central supera els 300 m, mentre que al NE serralada de Ten Kanyj i al S cims d’Iskhodnaja i Kejni se superen els 900 i els 1 000 m Els rius són curts, i la costa és abrupta, amb diversos entrants la badia de Kol’učinskaja i els golfs Lavrentija, Mečigmenskaja i Kresta El clima és extremament fred, i els nuclis de població són gairebé inexistents
Okrug Autònom dels Txuktxis
Divisió administrativa
Okrug autònom de l’oblast’ de Magadan, a Rússia.
La capital és Anadyr’ 7 703 h 1970 S'estén des de l’estret de Bering fins a la conca del riu Kolyma i des de l’oceà Àrtic fins a la mar de Bering De terreny muntanyós, és ocupat per diverses serralades, algunes de les quals són paralleles entre elles, de direcció NW-SE la serralada Gydanskij o Kolymskij travessa, però, la regió de SW a NW L’únic sector pla és constituït per la conca de l’Anadyr’, entre la península de Čukotsk i la serralada de Kor'aks El riu desemboca en un entrant de la mar d’Anadyr’, on hi ha l’únic nucli important, Anadyr’ La vegetació és la…
Ol’okma
Riu
Riu de Rússia, a l’oblast’ de Čita i a la República de Iacútia, afluent per la dreta del Lena (1 436 km de longitud, 210 000 km2 de conca i un cabal mitjà de 1 950 m3/s).
Neix a la serralada de Muroj i passa per la part oriental de l’altiplà Ol’okmo-Čarskoje Es glaça per l’octubre i es desglaça pel maig Els afluents principals són el Tungir, el N'ukža i el Čara
Vyčegda
Riu
Riu de Rússia, a la República dels Komis i a l’oblast’ d’Arkhangel’sk, afluent principal del Dvina Septentrional (1 130 km longitud i 121 000 km2 de conca).
Neix a l’extrem meridional de la serralada de Timan D’origen pluvionival, té un cabal, a la desembocadura, de 1 100 m 3 /s Es glaça de novembre a abril És emprat per al transport per flotació, i és navegable des de Voldino Rep, entre altres, els rius Sysola, Višera i Vym’ Passa per les ciutats de Syktyvkar, al curs mitjà, i Kotlas, abans de desguassar al Dvina
Ural
Riu
Riu de Rússia i el Kazakhstan, entre els Urals i la depressió de la Càspia (2 428 km de longitud i 237 000 km2 de conca).
Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk