Resultats de la cerca
Es mostren 8086 resultats
Torne
Riu
Riu del N de Suècia (570 km).
Neix al llac Torne i desguassa al golf de Bòtnia, a la Bàltica El seu afluent principal, per l’esquerra, és el Muonio
el Tirijà
Caseria
Caseria del municipi de les Coves de Vinromà (Plana Alta), al vessant occidental de les Talaies d’Alcalà.
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
Tacsida
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), a l’E de la ciutat, entre les de Soterri i Ramell.
Tenia 13 h el 1970 Era una antiga alqueria d’època musulmana
Svealand
Geografia històrica
Prehistòria
Regió històrica de Suècia central, que duu el nom del poble prehistòric dels svear i que vers l’any 600 s’uní amb la regió de Götaland, al S, i formà el nucli del reialme de Suècia.
Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland
Sundsvall
Ciutat
Ciutat del län de Vasternorrland, Suècia, al N del país i a la desembocadura de l’Indals al golf de Bòtnia.
Al s XIX s’hi muntaren les primeres serres mecàniques del país, de les quals deriven les indústries de cellulosa i paper, les més notables d’Europa Actualment també té indústries químiques, de l’alumini i alimentàries
Sumgait
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, al NW de la península d’Apšeron, a la mar Càspia.
Sorgida el 1949, amb el desenvolupament de la indústria química i metallúrgica, segueix en importància industrial la capital de la república Bakú Té indústries siderúrgiques laminats, tubs, químiques cautxú, fertilitzants i de l’alumini
castell de Sufera
Castell
Antic castell del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), a l’E del terme.
Fou donat el 1225, juntament amb el castell de Miravet, per Jaume I al bisbe de Tortosa
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
serra de Subarra
Serra
Serra (502 m alt.) que limita pel NE el pla de l’Arc, al límit del municipi de Bell-lloc del Pla i Cabanes de l’Arc (Plana Alta).