Resultats de la cerca

La geografia física Luxemburg és un país de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades la septentrional, o Ösling, que forma part de l’aspre massís de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del Mosella, que, amb el Sure i l’Our, marca la frontera oriental el terreny, poc fèrtil, és cobert de bosc i, a l’extrem nord, de landes i torberes, i la regió centromeridional, o Gutland 'bon país', amb relleu de cuestas i amples valls, de conreu dens El clima, continental, presenta diferències d’hivern entre el N i el S als altiplans…

Neix a la Lorena, França, i travessa la ciutat de Luxemburg

És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola

El sector muntanyós, al S, és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al sector septentrional hi predomina el secà, amb vinya moscatell per a la producció de panses, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, al costat del riu, és dedicat principalment als tarongers, en expansió Hi ha avicultura La població és estacionària hi ha emigració a França i a Gandia El poble 580 h agl i 5 h diss 1981, llocnouins 150 m alt és a la dreta del Vernissa, davant el nucli d’Almiserà L’església parroquial és dedicada a sant Roc Té l’origen en l’alqueria islàmica anomenada després el Ràfol…

El terreny, totalment pla, és regat per la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Miramar Predomina el taronger i hi ha petits sectors d’hortalisses tomàquets i cebes sobretot, que hom exporta a través del Grau de Gandia Al sector litoral, de platges sorrenques, es va constituint un nucli d’estiueig comarcal i de turisme La població, que augmentà amb certa intensitat als s XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910 per l’emigració vers França i Gandia El poble 1 313 h agl 2006, milamarins 10 m alt és a la vora de la carretera que comunica el Grau de Gandia amb…

Quasi tot el territori és format per la plana alluvial només al sector meridional s’alcen petits turons 142 m alt S'hi localitza el secà unes 40 ha d’oliveres, 60 de garrofers i 15 d’ametllers El regadiu, a la plana, aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Rebollet, derivada de la séquia reial d’Alcoi és destinat sobretot a tarongers 155 ha i a hortalisses tomàquets i melons primerencs Les activitats industrials derivades de l’agricultura magatzems de fruita i alguns obradors de ceràmica complementen l’economia La població, que augmentà considerablement al llarg del s XVIII…

Gairebé tot el terme és pla Malgrat que el riu d’Alcoi no passa pel terme, l’aigua de regatge en prové, a través de la séquia comuna d’Oliva L’aigua de dos pous artesians és utilitzada en èpoques d’eixut La terra inculta és gairebé inexistent El regadiu és molt antic i comprèn la quasi totalitat de la terra el conreu dels tarongers és dominant La ramaderia és domèstica Només té importància la indústria relacionada amb l’agricultura magatzems de taronja i algunes serradores per a embalatges de fusta La població, que havia anat augmentant fins el 1920, es mantingué estacionària fins el 1960 i…

El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data…

El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’esgotament de les…

És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm moscatell,…