Resultats de la cerca

El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir 1297, les restes del qual es conserven en aquell poble La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera la Sangonera, d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic El camp ha estat fins els anys setanta la base econòmica de la vall actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura, els…

Lloc de moriscs 53 focs el 1602, fou erigit en parròquia Santa Maria el 1535 i tingué com a annexos Forna i Almasseta Restà despoblat amb l’expulsió dels moriscs del 1609

Era un antic lloc de moriscs

Era un antic lloc de moriscs 44 famílies el 1602 del terme del castell de Vilallonga

Antic lloc de moriscs 43 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Alfàndec, restà despoblat a l’expulsió

Era un antic lloc de moriscs 11 famílies el 1602 Al s XVI esdevingué parròquia junt amb Forma i Reconxent, però quedà despoblat després de l’expulsió del 1609

És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes…

Ha donat nom a una partida del terme

Era un lloc de moriscs, habitat per 36 famílies el 1609, l’any de llur expulsió