Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
sa Porta de Mar
Barri
Barri de Llucmajor (Mallorca), a llevant de la ciutat, que fou entre el 1920 i el 1930 el primer barri industrial.
s’Arracó
Poble
Poble del municipi d’Andratx (Mallorca), a la part occidental del terme (arraconers).
Es troba al fons de la vall de s’Arracó situada entre les valls de la Palomera i d’Andratx, al llarg de la carretera d’Andratx a Sant Elm, que entra en aquesta vall pel coll de s’Arracó i en surt pel coll de la Palomera Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del s XVIII la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia el 1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm
el Grau de Borriana
Barri
Barri marítim de la ciutat de Borriana (Plana Baixa).
Té l’origen en el primitiu i migrat grau de pescadors, però el desenvolupament contemporani és degut a la importància exportadora del port de Borriana El treball als magatzems de taronges i les feines portuàries són activitats més importants que no pas la pesca tradicional o les activitats turístiques, d’introducció recent i de desenvolupament més aviat local
el Port de Pollença
Nucli
Poble i nucli marítim del municipi de Pollença (Mallorca), situat a l’extrem septentrional de la badia de Pollença, a ponent de la punta de l’Avançada (on el 1905 fou bastit el far del port de Pollença), a l’inici de la península de Formentor.
Creada el 1928 la vicaria in capite Sant Pere, esdevingué parroquial el Carme el 1938 l’església fou edificada en 1934-40 El nucli sorgí com a barri de pescadors, i el 1912 fou fundada la confraria de pescadors, i en 1920-24 el pòsit el primer de l’illa Alguns artistes, com el pintor Anglada i Camarasa, s’hi establiren i popularitzaren l’indret, que ha esdevingut un dels més importants centres turístics de Mallorca el 1986 hi havia 30 hotels amb 2 884 places vora seu s’han creat les noves urbanitzacions del Vilar, Can Cingala, Gotmar, Bóquer i, ja més lluny, Formentor
colònia Segarra
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de la Vall d’Uixó
(Plana Baixa), al S de la ciutat.
El primer grup fou bastit per l’empresa de fabricació de sabates Silvestre Segarra e Hijos SA , per als seus obrers i empleats, a la fi dels anys quaranta Posteriorment fou ampliat amb uns altres dos grups, sempre al voltant de la fàbrica, i més tard amb el barri nou de Carmadai , separat dels anteriors Hi ha una església, un economat i un dispensari, però hi manquen espais socials i de reunió Actualment les cases han estat venudes a particulars que hi habiten L’empresa adquirí un extraordinari desenvolupament, fins a assolir la xifra de 4407 treballadors el 1970, i forneix de…