Resultats de la cerca

Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una…

Oberta a una façana marítima d’uns 70 km entre la serra d’Irta i la d’Almenara, arriba per l’interior a Talaies d’Alcalà, la rambla de la Viuda afluent del Millars per l’esquerra i la serra d’Espadà Les terres perifèriques apareixen fragmentades en contrades i rodalies, que fan de transició a les comarques circumdants Així, la serralada del Desert de les Palmes presenta alguns caràcters del Baix Maestrat el pla de l’Arc, de l’Alt Maestrat i l’Alcalatén la serra d’Espadà, que accidenta la rodalia d’Onda i la vall d’Artana, de l’Alt Millars i l’Alt Palància Només amb el Camp de Morvedre la…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…

Era una antiga villa romana al Museu Provincial de Castelló hom en conserva un mosaic

Prop de la Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix de l’Alt Palància i el Camp de Morvedre Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó , i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó

La part muntanyosa, al sud i a l’oest, és accidentada pels turons d’Espatera, Sant Antoni i Solaig serra de Betxí És drenat pel Riu Sec de Betxí o de Sonella El regadiu unes 1000 ha, que ha anat guanyant terreny al secà, ocupa prop del 50% del terme i produeix principalment taronges El secà unes 800 ha produeix garrofes i ametlles El règim d’explotació de la terra és directe Hi ha una petita indústria tradicional de terrissaires ceràmica de Betxí , melada i negra La vila 5403 h agl 2006, betxinencs 105 m alt, situada a la falda dels primers turons, és d’origen islàmic era habitada el 1609…

Comprèn una gran part de la vall del riu d’Uixó o el Belcaire, antiga línia divisòria entre les governacions de Castelló de la Plana o dellà Uixó i de València, i accidentat al N pels vessants més orientals de la serra d’Espadà el Puntal, 692 m alt, en els quals s’aixequen a 491 m alt les restes del castell d’Uixó Drena també el terme la rambla de Cerverola, afluent de capçalera del Belcaire La superfície forestal ocupa 684 ha Les 4598 ha xifres del 1984 de terres de conreu són ocupades per les 2357 ha de secà, destinades quasi totalment 2178 ha a garrofers el fruit havia tingut molta…

Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per mitjanes…

El terme és ocupat gairebé totalment per la plana litoral quaternària La costa presenta un predomini de còdols i sorrals escassos, seguits d’una línia d’aiguamolls i antigues albuferes, avui pràcticament dessecats L’interior assoleix els primers turons de la serra d’Espadà coll del Tossal, puntal de Cabres, la Murta De NW a SE és drenat pels barrancs i les rambles de la Fontfreda, del Tossal, del Torrent, de Serratella, de la Ratlla i de Betxí El terme envolta el petit municipi de Vilavella L’agricultura és de vella tradició hortícola, bé que hi havia hagut també un secà força important de…