Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
el Mas de la Serra
Caseria
Caseria del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), 3 km al NE del nucli urbà.
el Mas del Curro
Caseria
Caseria del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), 3 km al SE del nucli del terme.
la Barona
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda.
És travessat per la carretera de la Pobla Tornesa a Albocàsser
el Mas de Roures
Caseria
Caseria del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), 2 km al NE del nucli urbà, prop de la carretera de Bell-lloc.
el Mas de l’Obrera
Caseria
Caseria del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), a l’E del nucli urbà i pròxim a l’arc romà de Cabanes.
mas de la Pelejana
Masia
Masia del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), al NW del poble, a la plana al·luvial de la dreta de la rambla de la Viuda.
Vilafamés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a ponent de la rambla de la Viuda, entre el Gaidó (481 m), la serra Balaguera (779 m a la Penya), el tossal de Mollet (704 m) i el curs de la rambla.
El sector NE del terme forma part del pla de l’Arc, i és drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i dels Estrets, afluent, per l’esquerra, de la rambla de la Viuda i resultant de la unió de les anteriors Al pla de l’Arc hi ha les millors terres de conreu a la vora de la rambla de la Viuda, només hi ha sectors plans al N, al límit amb la Vall d’Alba plans de la Barona i de la Fenosa Aproximadament la meitat del territori és dedicat a conreus de secà, principalment ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, expandit posteriorment, consta principalment de fruiters La…
la Pelejaneta
Caseria
Caseria del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), al NW del terme, prop del mas de la Pelejana i a l’E de la rambla de la Viuda.
la Plana Alta
Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…
Transsilvània
Geografia històrica
Regió del centre de Romania, formada per un altiplà encerclat pels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània, els Carpats Orientals i els Occidentals o Apunseni.
Morfològicament, constitueix una depressió d’origen tectònic formada durant el Secundari, alhora que es formà la serralada carpàtica, en la qual s’han acumulat dipòsits terciaris afectats posteriorment per moviments que han originat una zona de turons al centre i plecs diapírics al S Té una altitud mitjana d’uns 500 m, i s’inclina vers l’W i vers el N, on s’abaixa fins a 200 m, mentre que al S arriba a 1000 m És drenada per l’Olt, el Mureş i el Someş És una de les regions més poblades, i juntament amb els romanesos s’hi establiren hongaresos i alemanys, sobretot al SE Al límit de la regió,…